Parlal's de batalles, de reis i d'elefants. Mathias Enard

Un títol evocador que ens endinsa en un esplèndid relat: el que detalla les vivències de l’escultor Michelangelo Buonarroti en el seu pas per Constantinoble.

Ens situem en ple renaixement italià, en el maig del 1506, quan Michelàngelo fart de treballar pel Papa Juli II, que no aprecia l’obra de l’autor fuig de Roma cap a Florència. Mentre es a Florència rep una visita sorprenent que precipitarà la seva marxa del país.

Dos monjos li porten una invitació del Soldà de Constantinoble, Baiazet perquè viatgi a Istanbul i es faci càrrec de la construcció d’un pont que uneixi les dues ribes del Bòsfor. Un pont que el vell i conegut Leonardo da Vinci, no va ser capaç de dur a terme.

A partir de l’arribada a Constantinoble, l’autor ens relata sempre en capítols curts i d’un estil gairebé poètic, tot el que li passa a l’escultor. I en aquest relat hi juga un paper força important els personatges que l’acompanyaran en la nova ciutat, un torsimany grec que li fa de traductor: Manuel , que s’encarrega de guiar-lo i assistir-lo en la seva vida diària i també un protegit del visir: Mehisi, poeta, artista i home de lletres que conduirà a Michelangelo en el descobriment de noves sensacions i experiències mai viscudes abans.

En resum: és una bonica història en la que realitat i ficció es barregen i que val la pena llegir pel plaer de d’assaborir no tan sols el relat, sinó també l’elegància i la subtilesa amb què Mathias Enard utilitza el llenguatge.

L'ultim dia abans de demà. Eduard Màrquez.

Com en cada trobada, és un plaer enraonar de llibres. I ho és especialment, quan conversem entorn a un llibre que ens ha agradat molt. Aquest és el cas de la darrera novel·la d'Eduard Màrquez: "L'últim dia abans de demà".

Un relat gairebé poètic d'una vida trasbalsada, d'un passat colpidor, d'unes experiències vitals que sempre han conduit al protagonista cap a la pèrdua d'alguna cosa: la joventut, els amics, les il·lusions, els amors, els pares, i fins i tot els fills.
Escrita en un llenguatge precís, gairebé mil·limètric, l'autor ens fa anar endavant i endarrera en el temps i aconsegueix que siguem capaços de anar seguint els fil del relat d'una manera ferma. Tot i fent un retrat magnífic d'una generació molt propera a la nostra ens ha obsequiat amb píndoles musicals, artístiques i literàries ben reconegudes.
La història és trista, corprenedora, fins i tot depriment, però està tant ben narrada, amb les paraules tan ben escollides, que és un gust llegir-la i fins i tot rellegir-la per assaborir-la encara més, si és pot. Una novel·la altament recomanable.

PURGA

PURGA 
Sofi Oksanen

Un inici de curs interessant. El debat entorn a aquesta dura novel·la ens ha reunit de nou i com sempre, enriquidor, ha completat les visions que particularment teníem cadascú de nosaltres. Purga no és un llibre difícil, però la història no és fàcil. A través dels dos principals personatges t'endinses en uns fets del passat lligats amb escenes presents. 

L'Aliide i la Zara són dues dones fortes, la vida les ha fet fortes a base de trompades i clatellots, però el que més les diferencia, és probablement el marc temporal en que els hi ha tocat viure a cadascuna. 

Sota l'aparent vulnerabilitat de la jove Zara hi ha encara la il·lusió per sortir del sòrdid món on ha entrat empesa per la busqueda d'aquelles oportunitats que la portaran a llocs equivocats. Les històries de la seva àvia i una vella fotografia, són les finestres per les que podrà escapar i els motors que li donen força i energia per seguir.

A l'Estonia actual l'Aliide és ja més a prop del final, on viu en el seu tancat món. Tancat pequè ella ho ha decidit així, despres de ser espectadora, tant per activa com per passiva, dels episodis vitals que li han pres tot. L'egoisme, l'enveja, la por i  l'odi l'hi han pres tot. Sempre havia desitjat el Hans per a ella sola i fins i tot a ell el perd per no saber a quina banda és. Ella ha estat una dona víctima i botxí a la vegada. L'època d'ocupació soviètica d'Estonia va marcar tant la seva vida que era difícil manteni-se lliure de l'espionatge i el contraespionatge.

Acollir la Zara a casa seva és potser l'última cosa que li queda per fer. Mentre dubta entre delatar-la o ajudar-la, apareix l'unica escletxa de bondat de l'Aliide, que al final acaba imaginant-se la única mort possible. Una mort prop del Hans que no deixi rastre de la seva vida.

La història explicada per les dues protagonistes al llarg del llibre, va canviant d'escenari entre els anys 40-50 i l'actualitat. Al final s'inclouen els "informes confidencials" que el "partit" ha anat redactat sobre els protagonistes i que ajuden a entendre una mica més els fets i els papers de cada personatge. 

COMENÇA EL NOU CURS!!!

Benvolguts companys/es lectors/es,

Arribat el moment de retornar a la feina i de conjugar les vacances en temps passat, ens tornarem a de dicar a allò que ens ha fet passar tan bones estones: llegir

Si us hi voleu afegir, començarem el proper dijous dia 6 d'octubre i ho farem comentant el llibre:
"PURGA" de l'autora finesa Sofi Oksanen.

El lloc, com sempre serà a la biblioteca de l'Institut i l'hora a 2/4 de nou del vespre!!

Ens permetrem la llicencia d'oferir un detallet per als nostres seguidors:

Bona Lectura!!

PARLAREM DE JIM AMB MAGÍ SUNYER

Companys i companyes lectores,

Us avancem el cartell de la trobada de final de curs en la que tindrem amb nosaltres a l'autor de la darrera novel·la que hem llegit.

Prèviament i per posar-nos en situació hem llegit "L'illa del Tresor" de R. L. Stevenson que ens ha servit per situar Jim en un espai i un temps concrets i abordar la seva lectura d'una manera més contextualitzada.

Us recomanem que llegiu o rellegiu l'obra de Stevenson i que a continuació llegiu JIM. Així ens podreu acompanyar en la tertúlia amb Magí Sunyer. Us convidem a tots!!

Estupor i tremolors (A. Nothomb)

Trobar-se tota la colla per parlar d'aquest llibre i fer-ho al voltant d'una taula... Sempre hauria de ser així!! Pero anem al gra.

Estupor i tremolors és una novel·la curta que es llegeix en un parell d'hores. A tots ens ha agradat i l'hem comentat abastament. L'Amélie Nothomb ens explica una curiosa història d'una relació entre orient i occident. Traslladades a la quotidianitat d'una corporació japonesa on comença a treballar l'Amélie-san, les relacions entre orient i occident, són portades a l'extrem. El que li passa a la protagonista i que fa trontollar tots els esquemes culturals és producte d'una tradició molt diferent a la nostra. Ens ha fet pensar força en la importància de l'educació rebuda, de les relacions interpersonals, etc. Les situacions constants de submissió de la Amélie-san la porten fins al fons de la dignitat humana i a l'absurditat.

DIA POÈTIC

Dos en un

Amics lectors,
Com que teníem el bloc una mica oblidat i ja és hora de posar-lo al dia, hem decidit fer dues entrades en una i matar dos ocells d'un tret.

Les dues darreres lectures han comportat sengles trobades, a meitats de gener i a primers de març. Heus aquí el què en pensem:

Dos llibres diferents, és clar i també amb diferents valoracions.

Invisible de Paul Auster.

Realment un llibre interessantíssim des de molts punts de vista. Auster és un mestre de la literatura i en aquest llibre ho demostra. Els personatges, tant el principal com els secundaris donen tombs al voltant d'un tipus intrigant, en Rudolf Born, que malgrat aparèixer i desparèixer al llarg de la trama mai arribarem a conèixer del tot. En Walker explica la historia (des de tres persones literàries diferents), que serà la base d'un llibre que preten escriure i que tracta sobre les seves vivències personals a l'any 1967.
La trama, va desplaçant-se per diferents estadis, passant del més pur convencionalisme a la situació més complicada i demencial que et puguis imaginar.
L'autor et fa moure entre la situació real i la imaginada, sense arribar a saber al final què és veritat i què és mentida.
Hi ha una mica de tot, però cal destacar per sobre de tot la metaliteratura que hem trobat magnífica i el tracatament del sexe que és també un aspecte cabdal del text. En defnitiva una novel·la rodona que cal recomanar, sens dubte.

Maletes Perdudes de Jordi Puntí.

Des del començament ja saps de què anirà la història. Un pare i quatre fills escampats que es retroben per buscar-lo o si més no recordar-lo i evocar-lo. Una bona idea per un fil argumental, però que l'autor ha vestit de forma que les incomptables explicacions tan minucioses del les vides dels quatre Cristòfols, cosides de petits detalls que volen donar cos a la història, aconsegueixen moltes vegades convertir-se en veritables calvaris de lectura.

A mesura que avances i sobretot quan arriba la part del Cristòfol català, sembla que la cosa guanya en interès però tot i que en certa manera es disfruta per l'amplitud de la història explicada que abarca els darrers tres terços del segle XX, confessem que esperavem conèixer més aquest pare absent amb quatre fills escampats i les raons que el van dur a portar una vida tan nòmada.

El desencadenament final de la història ens ha semblat un poc inversemblant i això ha fet perdre pes a la novel·la de forma global. Al nostre parer un llibre sobredimensionat però que hem llegit de gust.

QUATRE GERMANES

El passat 21 de desembre ens varem trobar per parlar d'una molt bona novel·la ambientada als Estats Units cap als anys 50 del segle XX. Una família sencera, explicada per la germana petita, va repassant un a un els personatges de la seva vida i amb les particularitats de cadascú, inclosos el pare i la mare es teixeix una trama rodona que configura la història familiar. En una societat on tot es pecat, on no hi ha llibertats, tots tenen alguna cosa per amagar. La vida no era fàcil al camp i els temps canviaven molt depressa. I les famílies ho trampejave com podíen.
La lectura ens ha complagut abastament i la tertúlia ha acabat d'arrodonir aquest bon gust de boca que ens ha deixat.
Molt recomanable.

LLIBRE DE POESIES I FOTOGRAFIES DE VALLS PER LES DECENNALS

Les festes decennals de La Candela de Valls 2011 s'apropen. Onze X 2, (en total  11 poetes i dos fotògrafs) és  diàleg entre poesia i imatge, un recorregut per la geografia urbana i emocional de Valls.

La feinada de la seva publicació recau en Cossetània i en la Comissió de Llengua de l'IEV.

L'acte de presentació tindrà lloc dimecres 19 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a l'IEV (C/Jaume Huguet, 1 de Valls). Hi col·laboren en la presentació el poeta Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran.

II JORNADES SOBRE NARCÍS OLLER

Valls, 27 de novembre i 10 de desembre de 2010

SOCIETAT NARCÍS OLLER

INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS
 27 de novembre
 9.45 h.
Inauguració.
10.00 h.
Presentació del Mapa Literari Català d’Espais Escrits,
a càrrec de Montserrat Comas, directora de la Biblioteca-
Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.
11.00 h. Pausa/cafè.
11.30 h.
Conferència “Viatges i literatura en Narcís Oller”, a càrrec
de Jordina Gort.
12.30 h.
Presentació del llibre Narcís Oller i Vilaniu, a càrrec de
Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili,
i de Rurals i urbanes i La Papallona, a càrrec de Magí
Sunyer, president de la Societat Narcís Oller.


10 de desembre
INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS
19.30 h.
Presentació de l’Àlbum Narcís Oller, a càrrec de Josep
Maria Domingo, professor de la Universitat de Lleida.

RESUM I JORNADES

ELS JUGADORS DE WHIST

Dos de novembre de 2010. (els posts de l'Àngels).

Retrobats els amics lectors ens disposem a conversar sobre la darrera lectura. La novel·la de Vicenç Pagès Jordà ens ha agradat i per molt diversos motius. Hem anat comentant diferents aspectes i anècdotes del llibre. Les peripècies del Jordi Recasens ens han provocat diverses sensacions, des de riure fins a plorar, passant per la tendresa, la comprensió i la llàstima. A cops irònic, a cops patètic, és tot un personatge.

Ens sembla que la novel·la és un retràt dinàmic del xoc que es produeix entre dues generacions. De forma original i ben construïda, la novel·la enllaça el passat amb el present fent un ús intensiu de recursos diversos que li donen un toc d'elevada agilitat. Ens ha sorprès gratament la veu narrativa, que de tant en tant ens fa l'ullet. La definim com una obra emotiva, emocionant, plena d'intriga i de sentiments, de referències a la cultura pop i a la literatura, a la música i al cinema, a la ciutat de Figueres i rodalies i a l'Empordà. Una novel·la que representa un tribut als que erem nens als 70 i joves als 80 / 90 així com als fills d'aquella generació que són els joves d'avui.

Acabem la xerrada, fent l'exercici que en Jordi Recasens, fa pel Figueres actual quan intenta retrobar els edificis, els comerços, els bars, i altres establiments de l'època en què va conèixer i estimar la Blondie. Ens hem traslladat mentalment al Valls dels anys 70 i 80 i recuperem els espais de la nostra joventut en la nostra memòria, perquè realment què poc en queda d'allò que vam viure en aquells anys. Ja només és en els nostres records.

Gràcies a Vicenç Pagès Jordà per fer-nos recordar aquelles vivències i per haver-nos proporcionat aquesta entretinguda i bona novel·la.

Hem començat de nou!!

Com cada any després de les vacances lectores, reemprenem el curs amb molta força.
Amb els deures fets, ens hem trobat per parlar de L'última nit a Twisted River. La darrera novel·la de John Irving ens ha agadat a tots. Per alguns era el primer Irving i per d'altres que ja coneixien l'obra, aquesta és també una bona obra de l'autor que es consolida en la seva trajectoria com un dels millors autors de literatura nordamericana. Comentant el llibre i repassant les anècdotes que més ens han agradat/impressionat, han aparegut Lady Cel, la Pam Sismitjanes, en Ketchum, la gran paella de ferro colat, les receptes del cuiner, etc... Els personatges donen un pes importantíssim a l'obra d'Irving que a través de la història del Dominic i el seu fill, va desgranant temes recurrents de les seves novel·les mentre transita per diversos moments de la història dels darrers 50 anys dels Estats Units.

Com sempre, despres de tant de temps sense parlar de llibres, en hem posat al dia de les lectures estiuenques de tots i hem repassat novetats i suggeriments per a propers llibres. Ja tenim més o menys acordats alguns títols per aquest curs i hem establer que el segon llibre serà: Els jugadors de Whist de Vicenç Pagès Jordà, un llibre molt recomanat recentment.
Ens trobarem per parlar-ne el proper 2 de novembre, com sempre a 2/4 de nou del vespre. Us hi esperem!!

LLIBRE PEL SETEMBRE

L'última nit a Twisted River

Autor:  John Irving
Col·lecció: El Balancí
 
Dotada d’una càrrega violenta i pertorbadora, L’última nit a Twisted River conté l’autenticitat i l’emoció pròpies de les històries de John Irving. Un món on la infància s’acaba d’una manera abrupta; on l’amor és com una línia en l’horitzó sempre fugissera; on la paternitat és una força gairebé capaç de tot.
Text de contraportada En una remota explotació forestal del nord de New Hampshire, un inquiet noi de dotze anys confon la nòvia del policia local amb un ós, amb conseqüències tràgiques. Aquest és el punt d’arrencada d’una llarga fugida per tot el país en la qual el noi i el seu pare es veuen sotmesos a l’odi mortal del policia i a la seva implacable persecució.
Amb un to amarat d’emotivitat, que no exclou moments d’humor, aventures, màgia i realisme, John Irving recrea la peculiar vida com a fugitius de pare i fill durant cinc dècades. Mentre el pare treballa de cuiner aquí i allà, el noi creix, va a la universitat, coneix l’amor i el desamor, l’èxit majúscul i el terrible infortuni. Dels vells temps només els quedarà el record de la vella cabana prop del riu i la fidel amistat d’un valent llenyataire d’abraonades conviccions llibertàries.

TANCAT PER LECTURA!!!

Ja fa dies que ha arribat l'estiu i en aquest temps de calor i vacances ens hem tancat la paradeta i descansarem de reunions i trobades vàries, l'última a

CA LA LLUNA

Sopar poètic, musical i ple de lectures!!!



No descansarem però de la nostra dèria: llegir.

Tanquem per lectura i ens prometem a nosaltre mateixos gaudir mentre llegim. Com que ja ens hem posat deures pel curs vinent, anirem avançant feina.
Bones vacances lectors i lectores.

TONI ORENSANZ ENTRE NOSALTRES

Tal com estava previst, divendres a les 8 del vespre ens va acompanyar en una molt interessant i agradable conversa l'autor del darrer llibre llegit, en Toni Orensanz.

Juntament amb els nostres amics de Tarraconats, vam escoltar amb inquietud les seves explicacions detallades i tot el munt d'anècdotes viscudes que li va proporcionar la seva recerca historiogràfica en la preparació i durant l'elaboració del llibre. També a través de les nostres preguntes ens va anar descobrint l'origen de l'obra i quines eren les seves intencions en publicar-la.

Aquí el teniu, dedicant i signant tots els llibres!!

La vetllada es va anar convertint en una interessant tertúlia que vam acabar conjuntament en un agradable sopar informal.

Volem, des d'aquí agrair-li al Toni la seva bona disposició per venir a Valls a parlar del seu llibre així com fer-li saber que el seu pas pel nostre club ha deixat un magnífic record. La seva darrera obra: "El falsari" queda pendent a les nostres prestatgeries i qui sap si algun altre dia el tornarem a tenir aquí per tornar a gaudir de la seva companyia.

I amb aquesta darrera trobada del curs 2009-2010 hem conclòs el curs. Tanquem la paradeta per vacances i serà al setembre que retornarem amb noves propostes per al nou curs.

Bona Lectura.

FINAL DE CURS 2009-2010

L'ÒMNIBUS DE LA MORT: PARADA FALSET

El proper divendres 4 de juny a les 8 del vespre, a la biblioteca de l'Institut Narcís Oller de Valls, ens trobarem tots els que haguem llegit aquest llibre (o no) amb el seu autor, en Toni Orensanz, per fer tertúlia amb ell sobre la seva novel·la.

Hi esteu tots convidats!!!

EL LECTOR

El passat divendres 7 de maig era el dia de : "El lector" de Bernhard Schlink. L'hem volgut comentar i també veure junts la pel·licula. El llibre també ha agradat en general i hem constatat que veure la pel·licula complementa perfectament la lectura.

Ens crida l'atenció l'estranya relació que s'estableix entre el Michael i la Hanna, dos personatges tan diferents a qui la casualitat uneix de joves i que en l'edat adulta es retroben també per casualitat. El moment inicial, en què el sexe pren el protagonisme, t'endinsa en una lectura pertorbadora, que inquieta mentre et plantejes dubtes morals i prejudicis socials amb els que els nostres protagonistes s'enfronten. El final de la seva relació hi posa un toc de tranquil·litat. Temps més tard i quan de nou la casualitat torna a encarar de nou les seves vides la cosa és tan diferent, tan sorprenent... És aleshores que s'aclareixen els fets i els comportaments del passat i és quan la novel·la obre la seva gran porta: el nazisme.

La Hanna porta fins al final el seu secret i s'encara amb la llei sense dubtes. En Michel es converteix en l'espectador passiu del passat de la Hanna i pren la decisió de no intervenir en la seva vida. Malgrat tot, ell serà qui al final treurà a la Hanna del pou de la vergonya i com aquell qui paga un deute del passat l'anirà retornant al món i es convertirà en el seu únic amic. Les gravacions de Michel despertaran en Hanna l'interès que li cal per arribar al final de la seva vida. Una vida que, com sempre, ella haurà tingut a la seva mercè.

Una bona novel·la, sens dubte.

LA TREGUA

Aquesta darrera lectura, proposada per la Núria, també ens ha complagut.

El diari que el protagonista comença a escriure poc temps abans de jubilar-se, ens retrata un munt de sensacions, sentiments i reflexions sobre la vida i l'amor d'un home que viu en el seu avorrit i depriment món gris i trist de la feina i les precàries relacions de família. De sobte apareix Avellaneda i neix un nou brot de tendresa i desig que el fa renèixer i malgrat els dubtes que l'envolten es llença de cap a disfrutar de "la treva" que la vida li regala. Una treva que li durarà poc però que li haurà servit per sentir-se viu de nou . L'implacable destí tornarà a Martín al seu lloc mediocre de sempre.

Ens ha agradat la narrativa de Benedetti, la humanitat dels seus personatges, la senzillesa del relat i el seu llenguatge precís.

Ha estat una bona elecció i ens en felicitem.

SANT JORDI I POESIA VALLENCA

L'editorial òmicron ha editat un nou llibre de poemes per Sant Jordi , el Llibre d'oracions de l'escriptor i poeta vallenc Joan Guasch qui, amb el seu Llibre d'oracions paganes, ens transporta al món tranquil de la quotidianitat fins arribar a la pròpia fi.

Us recomano una lectura tranquil·la per transportar-nos al propi món poètic ple de sensibilitat

No i jo

El fred i el mal temps deuen haver fet passar les ganes de llegir als membres del nostre club. Deduïm això atès que la nostra darrera trobada lectora ha estat reduïda en nombre, però no pas, en ganes de xerrar i comentar el llibre.
No i jo, era el motiu de la nostra darrera cita i hi hem acudit puntualment per parlar-ne.
Un llibre fresc, de bon llegir, àgil i que tracta una temàtica interessant que ens ha acostat a una altra realitat desconeguda: els joves inadaptats socialment.
El llibre ens endinsa en una situació real portada a límits sovint extrems, que provoca de vegades, certes dosis de poca credibilitat. Però la novel•la de Delphine de Vigan va més enllà.
La No i la Jo són igualment personatges que viuen al marge. Es pot viure al marge de moltes coses i per aquesta raó, es pot ser considerat "diferent".
Hem comentat, que igualment inadaptats o marginats poden ser els joves intel•lectualment prodigiosos, com els sovint esmentats sensesostres, als qui la vida ha dut per uns camins diferents dels que el cànon atribuiria com a normals.
Què margina més? Bona pregunta! Haureu de llegir No i Jo si hi voleu pensar de forma més profunda i potser obtenir una resposta. És un llibre recomanable i possiblement més per als joves adolescents, però tot i que a nosaltres l’adolescència ja ens queda lluny, ens ha complagut força llegir-lo.

CURS 2009/10

  FINS ARA HEM LLEGIT:

* 24 de setembre: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina.
* 29 d'octubre: Els llops de la lluna roja
* 26 de novembre: La societat literària de pastís de pela de papata de Guernsey
* 14 de gener: L'informe de Brodeck

A CONTINUACIÓ

* Proper llibre:  NO I JO. Delphine de Vigan. 18 de febrer de 2010.
* següent:  LA TREGUA. Mario Benedetti. 25 de març de 2010.
* següent: EL LECTOR. Bernard Schlink. 16 d'abril de 2010. (amb projecció de pel·licula)

Darrer llibre del curs serà:

    * L'OMNIBUS DE LA MORT. Toni Orensanz. (dia i hora a determinar)

L'informe de Brodeck

Aquesta també ha estat una molt bona tria!

El llibre ens ha agradat i molt, tant pel que s'hi diu com pel que no s'hi diu però s'intueix. L'autor sap explicar moltes coses sense di-les i això ens ha captivat.

És un llibre ben escrit, fàcil, simple, que es deixa llegir i en el que la història també senzilla i ben construida ens acosta a la por i ens endinsa en un món on el que és diferent, no és admès.

El que passa al poble una nit fatídica li serveix a Brodeck per explicar els fets fent-ne l'informe, però també li serveix per poc a poc anar explicant-nos les seves pròpies vivències i analitzar-les.

No només es un encarrec, és molt més: Brodeck en el seu relat ens va descobrint com la naturalesa humana ens condueix a situacions impensables d'exclusió i rebuig de qui éssent diferent ens mostra a nosaltres mateixos com en un mirall.

I aquesta presencia continua de la por que acobardeix, de la por que no deixa parlar, de la por que impedeix viure am dignitat, provoca el silenci. Un silenci amarg, de covardia en el que Brodeck i els seus convilatans conviuen. Així mentre ell ens desvetlla les seves vivències s'adona que ell mateix és diferent.

Quina sortida li queda a en Brodeck? recuperar la seva pròpia llibertat i havent complert la tasca encomanada, decideix no continuar formant part d'aquest petit món que l'ha dut a ser innocent i culpable a la vegada. Obrint una porta a l'esperança se'n va lluny, marxa per retrobar de nou en algun lloc la seva vida sense pors ni silencis.

Us n'ofreim uns tastets, gaudiu-los:

"La guerra... Potser els pobles necessiten aquests malsons. Arrasen el que han trigat segles a construir. Destrueixen el que ahir lloaven. Es permet el que abans es prohibia. S'afavoreix el que temps enrere es condemnava". La guerra és una ma molt gran que escombra el món. És l'indret on triomfa el mediocre, el criminal rep l'aurèola del sant, la gent es posterna davant seu..."

"Sé fins a quin punt la por pot transformar un home. Abans no ho sabia, però ho vaig aprendre."

"El camp em va ensenyar aquesta paradoxa: l'home es gran però no estem mai a l'altura de nosaltres mateixos"

"La por experimentada per d'altres, molt més que l'odi o que no sé quin altre sentiment, era el que m'havia transformat en víctima. Em van lliurar als botxins perquè la por n'havia agafat alguns pel coll, i aquells botixins, aquells homes que temps enrere havien estat com jo, també s'havien transformat en monstres per culpa de la por, la por que havia fet proliferar els gèrmens del mal que portaven dins seu, com tots nosaltres els portem també a dins"

"L'idiotesa és una malaltia que fa bona parella amb la por. L'una i l'altra s'engreixen mútuament, fins a crear una gangrena que només demana propagar-se."

Bona Lectura.

Bona nota!

Si haguéssim volgut puntuar la nostra darrera novel·la, segurament hauria tret molt bona nota, però com que no ens agrada puntuar, ho deixarem així.
Aquesta darrera proposta ha estat una bona troballa i un encert, hi estem d'acord. Quan la varem escollir no teníem clar si l'encertaríem o no, però un cop llegida, no hi ha dubte. Una bona novel·la, àgil, de bon llegir, amb excel·lents dosis d'humor anglès i que s'assaboreix molt bé.

"La societat literària i de pela de patata de Guernsey" és una novel·la d'estructura epistolar que ens trasllada a l'illa de Guernsey de l'any 1946 en plena II Guerra Mundial.
A base de cartes creuades entre diferents protagonistes, poc a poc es va teixint una magnífica història, plena de retalls personals que molt amablement ens desvetllen les peripècies d'alguns illencs en plena situació de guerra i com la literatura els ajuda a sobreviure en moments difícils, perquè la lectura es converteix en el seu punt d'unió.
Hem repassat personatges interessants, hem recreat algunes de les anècdotes divertides de la novel·la, hem localitzat geogràficament i històricament les Illes Guernsey i fins i tot hem relatat totes les novel·les conegudes que apareixen en el text.
Com sempre, la bona companyia barrejada amb una bona lectura, provoca bones tertúlies i també com sempre, acabem la conversa parlant, entre d'altres coses, de memòria històrica.
No us perdeu aquesta "perla" que hem descobert.
És una extraordinària novel·la que possiblement us farà venir ganes d'anar de vacances a Guernsey, com a nosaltres!!

ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA

Amb aquesta lectura hem recuperat el que se'n diu: "literatura juvenil", tot i que per edat ja ens queda lluny. Per començar hem de dir que alguns de nosaltres no hem acabat el llibre. Alguns per manca de temps i d'altres per pròpia voluntat.

Ara que fa molts anys que els llops es van extingir a Catalunya, hem llegit la història d'una nena pastora del Berguedà que en plena Guerra Civil, segueix una manada de llops i com travessant muntanyes i passant fred aconsegueix fer-se membre de la manada durant uns dies. El llibre no ens ha agradat a tots d'igual manera, hi ha difrents opinions com sempre però hem destacat que tot i que al principi costa d'entrar-hi, poc a poc es va agafant interès per la història. També hem coincidit en que la novel·la aconsegueix "humanitzar" la figura dels llops i que, segurament aquest, és l'objectiu principal de l'autor. La majoria pensem que la barreja de tres temes tan diversos com la guerra, el paissatge i els llops, no acaba de lligar i finalment alguns constatem que alguns paràgrafs són molt repetitius. No decaurem en l'intent i qualificant-lo, si ens permeteu, amb un aprovat, passarem pàgina i ens llençarem de ple a una nova proposta: "La societat literaria i de pastís de pela de patata de Guernsey", de la qual aviat us en donarem comptes. Bona Lectura.