divendres, 11 de novembre de 2011

L'ultim dia abans de demà. Eduard Màrquez.

Com en cada trobada, és un plaer enraonar de llibres. I ho és especialment, quan conversem entorn a un llibre que ens ha agradat molt. Aquest és el cas de la darrera novel·la d'Eduard Màrquez: "L'últim dia abans de demà".
Un relat gairebé poètic d'una vida trasbalsada, d'un passat colpidor, d'unes experiències vitals que sempre han conduit al protagonista cap a la pèrdua d'alguna cosa: la joventut, els amics, les il·lusions, els amors, els pares, i fins i tot els fills.
Escrita en un llenguatge precís, gairebé mil·limètric, l'autor ens fa anar endavant i endarrera en el temps i aconsegueix que siguem capaços de anar seguint els fil del relat d'una manera ferma. Tot i fent un retrat magnífic d'una generació molt propera a la nostra ens ha obsequiat amb píndoles musicals, artístiques i literàries ben reconegudes.
La història és trista, corprenedora, fins i tot depriment, però està tant ben narrada, amb les paraules tan ben escollides, que és un gust llegir-la i fins i tot rellegir-la per assaborir-la encara més, si és pot. Una novel·la altament recomanable.