L'informe de Brodeck

Aquesta també ha estat una molt bona tria!

El llibre ens ha agradat i molt, tant pel que s'hi diu com pel que no s'hi diu però s'intueix. L'autor sap explicar moltes coses sense di-les i això ens ha captivat.

És un llibre ben escrit, fàcil, simple, que es deixa llegir i en el que la història també senzilla i ben construida ens acosta a la por i ens endinsa en un món on el que és diferent, no és admès.

El que passa al poble una nit fatídica li serveix a Brodeck per explicar els fets fent-ne l'informe, però també li serveix per poc a poc anar explicant-nos les seves pròpies vivències i analitzar-les.

No només es un encarrec, és molt més: Brodeck en el seu relat ens va descobrint com la naturalesa humana ens condueix a situacions impensables d'exclusió i rebuig de qui éssent diferent ens mostra a nosaltres mateixos com en un mirall.

I aquesta presencia continua de la por que acobardeix, de la por que no deixa parlar, de la por que impedeix viure am dignitat, provoca el silenci. Un silenci amarg, de covardia en el que Brodeck i els seus convilatans conviuen. Així mentre ell ens desvetlla les seves vivències s'adona que ell mateix és diferent.

Quina sortida li queda a en Brodeck? recuperar la seva pròpia llibertat i havent complert la tasca encomanada, decideix no continuar formant part d'aquest petit món que l'ha dut a ser innocent i culpable a la vegada. Obrint una porta a l'esperança se'n va lluny, marxa per retrobar de nou en algun lloc la seva vida sense pors ni silencis.

Us n'ofreim uns tastets, gaudiu-los:

"La guerra... Potser els pobles necessiten aquests malsons. Arrasen el que han trigat segles a construir. Destrueixen el que ahir lloaven. Es permet el que abans es prohibia. S'afavoreix el que temps enrere es condemnava". La guerra és una ma molt gran que escombra el món. És l'indret on triomfa el mediocre, el criminal rep l'aurèola del sant, la gent es posterna davant seu..."

"Sé fins a quin punt la por pot transformar un home. Abans no ho sabia, però ho vaig aprendre."

"El camp em va ensenyar aquesta paradoxa: l'home es gran però no estem mai a l'altura de nosaltres mateixos"

"La por experimentada per d'altres, molt més que l'odi o que no sé quin altre sentiment, era el que m'havia transformat en víctima. Em van lliurar als botxins perquè la por n'havia agafat alguns pel coll, i aquells botixins, aquells homes que temps enrere havien estat com jo, també s'havien transformat en monstres per culpa de la por, la por que havia fet proliferar els gèrmens del mal que portaven dins seu, com tots nosaltres els portem també a dins"

"L'idiotesa és una malaltia que fa bona parella amb la por. L'una i l'altra s'engreixen mútuament, fins a crear una gangrena que només demana propagar-se."

Bona Lectura.