La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Primera trobada després de l'estiu. Tot i que no hi hem pogut ser tots, els que hi hem estat ens ho hem passat bé enraonant d'aquest 2n llibre de S. Larsson. Coincidim en que ens hem deixat atrapar tots per la lectura trepidant d'aquesta segona entrega i no ens proposem comparar quin ens agradat més. Que si el primer, que si el segon... És igual, al capdavall no tenim intenció de fer "literatura comparada". Els nostres objectius son més humils. Com que algu de la colla ja ha llegit fins i tot el tercer, ens hem posat d'acord que amb "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" en Larsson, comença una nova etapa, diferent a la de "Els homes que no estimaven les dones" i que aquesta 2a etapa no acaba ben bé fins el tercer llibre.

Ens questionem: Què ens ha enganxat? i les respostes ens surten directes: el ritme trepidant de l'acció, els aspectes mes marginals de la Lisbeth, els moments en què en Mickael i la Lisbeth s'haurien de trobar i no ho fan, l'aparició constant de nous personatges, el retorn a la infantesa de la Lisbeth, un munt de petites circumstàncies que t'atrapen fins al final.
Resumint, que molt bé. Que hem disfrutat llegint i que aquest tipus de lectura no esta feta per a reflexions profundes, -que si vols també-, sinó més aviat per gaudir de la lectura momentània.
S'han escrit tantes coses sobre Larsson i les seves novel·les que no volem descobrir res de nou. Simplement recomanar-lo a qui vulgui passar una molt bona i llarga estona llegint-lo.