TOMÀS CAMACHO MOLINA, Poeta

NO NOMÉS POETA. Guanyador del II Premi Llibresebrencs.org de relats curts a Internet 2006

L'ànima immaterial de l'artista ·

Guanyador del VI premi CONSTANTÍ 2007 d'històries veritables

L'ombra del dubte ·

EN VOLS SABER MÉS? ARA SÍ, PARLEM DE POESIA.

El meu amic Tomàs, tot i que només ens veiem de tant en tant, jo li tinc molta estima. Va néixer a Potferrada (Lleó). Ha viscut a Manlleu (Barcelona), Zamora i Tarragona, on va estudiar Magisteri i Geografia i Història.
És quan estudiava Magisteri a Tarragona que el vaig conèixer gràcies al nostre amic Pere Roca i puc dir-vos que ja era un destacat poeta que, a més, recitava com els àngels. La vida, però, ens porta a retrobar-nos esporàdicament i poder gaudir de la poesia que en Tomàs, no ha deixat mai de respirar i jo de gaudir. D'aquella època guardo un conte, Nagasha:
I també un poema titulat barreja, publicat a la revista La papallona calenta del Col·lectiu vuitanta.Des del 1992 viu a Alcanar i des del 96 treballa a l'IES Sòl-de-Riu d'Alcanar. Si en voleu saber i llegir alguna coseta més visiteu el seu bloc.

LLIBRES

1996. Poema para inundar un pasadizo de fantasmas. Ayuntamiento de Torredonjimeno (Jaén).

1998. Itinerari literari Trinitari Fabregat. en col·laboració amb Joan Bta. Beltran Reverter i Àngela Buj Alfara. Ajuntament d'Alcanar.

1999. Tons i Temps, per l'editorial l'Emboscall, de Vic.

1999. Els reguers, en col·laboració amb Adriàn Grau i Forés, editat per Cinc Torres Club, Tortosa.

2000. Ikebanes d'aire, il·lustrat per Pepa Reverter i prologat per Gerard Vergés. Sta Bàrbara. Barcelona.

2001. Ikebanes d'aire, il·lustrat per Rita Sañé i Pons. emboscalleditorial.2001. La decisión de naufragar, en col·laboració dels membres de la Tertulia de poesia Mediona 15 de Tarragona. Cuadernos de La Perra Gorda. Tarragona.
2001. Àngels a Terra. Ed. Trujal. TarragonaVoleu llegir el pròleg?

Biobibliografia d'un poeta intens
Un poeta és fill de tres mares: el dolor, l'amor i la nostàlgia. I encara necessita, per a poder nàixer, una comare: la literatura.
Camacho ha sentit –ha viscut en– el dolor, l'amor i la nostàlgia. I s'ha batejat (el verb grec "baptizo" vol dir submergir) en el riu de les lletres. Qui fa aquest bateig gaudeix d'una frescor impensada, però també fa més intens el dolor, l'amor i la nostàlgia, perquè ha de rebre tota la càrrega dels grans sentidors que han escrit llibres.
Llegint aquest magnífic gavell de poemes, perseguim el poeta mentre seguim la geografia i la bibliografia. I trobem el poeta en el plor, en el dubte, en la carn, en l'amor, en la propinqüitat vergonyosa de la infinitud, en l'origen de poble i de carrer. El trobem anunciat, no enterament manifestat, perquè Tomàs Camacho és un poeta intens. "Intendere": tendir cap a dins, cap a la interioritat. És en aquest sentit que cal reconèixer en Camacho un gran poeta, més enllà d'aquells que es dediquen als versos com els que trenen corda. Per a Camacho, poeta no és un ofici: és una passió. La passió que intensifica la vivència fins a la frontera de la destrucció. Justament en aquell punt liminal, la passió del poeta s'atura, i no destrueix; crea, escriu, fabula.

Més enllà d'ací, Camacho cerca els àngels. Tornem al grec –no podem absentar-nos-en–; el mot "angelos" servia per anomenar els missatgers. Trobar la missatgeria ha estat un regal –viu, certament, no objectual– per a Camacho. Perquè a la fi, el poeta descobreix que no busca cap missatge, sinó l'àngelos amic, l'àngela amiga, perquè ells són el missatge. Es tracta de cercar la màtria angelical per mirar la boca anunciadora i oblidar l'anunci. Es tracta de passar més enllà de "Verbalia" per reposar cap i cor cansats en l'"Angelicalia", on es puga estimar la paraula en la boca que la diu, o, millor, la boca que diu la paraula.

A l'adolescència Tomàs Camacho va visitar, guiat pel seu germà José Antonio, el Museu del Prado. Aquella visita va ser una mena de moment iniciàtic, una fascinació (encanteri), que ja mai deixaria d'acompanyar el poeta. Camacho ens fa una mostració d'aquesta vivència en el poema "Àngels a la pintura". És un misteri la pintura. És un poder suprem: deixar que el temps seguisca, i quedar-te viu al costat dels instants espirituals que algú va plasmar. És una tènue participació en l'eternitat.

Joan-Josep Rovira Climent

2003. K & O. Poemes Kaoistes. Llegeix la crítica d'Emili Fonollosa. També llegeix què en diu Àngel Canet Català sobre les publicacions destacades d'Alcanar.
Més coses que ens regala: poeta membre de la Junta del MRP de les Terres de l'Ebre (revista Recapte), poemes per escoltar, poesia visual, racó literari, jornada pedagògic.