PASSARAN HORES LENTES...
Passaran hores lentes,
serenes multituds
i ombres amargues...
Passaran molts paisatges
dins la tènue llum
de la veu apagada.
I, en acabar la tarda,
retrobaré la mà
que encamina les passes.
Passaran hores lentes,
serenes multituds
i ombres amargues...
Passaran molts paisatges
dins la tènue llum
de la veu apagada.
I, en acabar la tarda,
retrobaré la mà
que encamina les passes.
(Per camins introbables)
Obra finalista al premi Grandalla de la Nit Andorrana 1992.
1 comentari:
No conec la M. Dolors però sí la seva filla i companya Natàlia qui, en saber que m'agrada tant la poesia, m'ha regalat el llibre de la seva mare. Gràcies Natàlia per aquest present per a mi molt valuós.
Publica un comentari a l'entrada