JOSEP ESCARRÉ I REIG

Josep Escarré i Reig va néixer a Valls (Alt Camp) el dia 11 de juny de 1963. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i exerceix professionalment el periodisme d'ençà de l'any 1987. Ha treballat com a redactor i col·laborador, entre altres mitjans de comunicació, al setmanari vallenc El Pati, els diaris, l' Avui, el Diari de Barcelona, El Periódico de Catalunya, La Vanguàrdia, així com, per la seva afició al cinema, amb la revista Fotogramas i al programa televisiu de TV3 Informatiu Cinema.
http://www.arcdebera.com/autors/E/Escarr%E9,+Josep.htm
Quant a la seva passió per la literatura i els viatges arreu del món, l'ha dut a escriure un llibre Histèries de Nova York, publicat per edi-Liber el 1996, prologat molt favorablement per Joaquim Carbó qui ens explica:
(...) " Josep Escarré es va donar a conèixer en la convocatòria de l'any 1984 i va publicar el seu primer conte Adéu-siau, camarada kropotich a Dotze relats de joves escriptors (L'Atzar, 1986).
http://www.escriptors.cat/pagina.php?id_text=424
Després van seguir diverses temptatives narratives, com Vibracions celestials, guanyadora del premi Vila de Sant Boi, que va aparèixer en un volum col·lectiu de Columna (entre d'altres premis)".
Apassionat pel cinema en general i per l'obra d'Alfred Hitchcock en particular, els estudis efectuats durant els cursos de doctorat el van dur a interessar-se per la tasca televisiva del director britànic, elaborant un treball que va veure la llum en forma de llibre titulat El geni de Hitchcock a la TV, publicat el 1991 per Íxia Llibres, presentat i prologat per Jaume Figueras.
És per aquesta passió al cinema, que l'ha dut també a col·laborar com a guionista de cinema, amb un altre vallenc, el director de cinema Ignasi P. Ferré. http://www.cinemacatala.net/PelliculesPublic2.php?id=167

Retornant al llibre, en Carbó continua prologant: (...)" Histèries de Nova York" és un llibre de contes, o de narracions. Fins i tot, n'hi ha un -Tot allò que sempre s'ha preguntat sobre les entrevistes de treball i mai no ha sabut respondre- que podríem qualificar de novel·la curta. I, en cada cas, no cal fer un gran esforç per veure que constitueixen el primer pas del guió d'una pel·lícula, una de les assignatures pendents del cinema català. El to volgudament planer que emmascara la complexitat i contemporaneïtat dels personatges, el dinamisme de les converses, el fil argumental, el secret d'un desenllaç que es manté fins a la darrera línia i que, encara que s'intueixi, no deixa de sorprendre, són una constant d'aquella segona lectura que podrien oferir les imatges".

(...) " ... El conte del llunàtic, que diu "La bogeria és un estat relatiu. ¿Qui és que pot dir qui de nosaltres és realment boig?" Em fa l'efecte que, al llarg d'aquests sis contes, és Woody Allen, repatanigenial, i no pas Paul Auster, auster fabricant de cortines de fum, el que no para de fer-nos l'ullet.
Hi ha una mica de tot, en aquests sis contes. Ingenuïtat, bogeria, histèria, misteri, ironia, discreció, joc, tòpic, mala bava..." (...)
Cal afegir una altra faceta del Josep Escarré, i és la de traductor (parla l'anglès i el francès). Un exemple pot ser la traducció de Follia de Patrick McGrath, publicat a La Magrana. O bé, Le maître des âmes; Irène Némirosky; francès; Ed.RBA Libros, S. A.; Jack London, La pesta escarlata. Edicions de 1984, Barcelona, 1995.Jack London, La força dels forts. Edicions de 1984, Barcelona, 1995.

http://www.andreusotorra.com/vinyetaliteraria/docus/mgrathm.html

També ha traduït contes infantils com: Curley, Marianne El Cercle de foc.Barcelona: La Magrana . O llibres de cinema, com Tras la pista de John Ford, de Joseph Mcbride.

http://www.tempusfungui.com/cache_news.asp?nid=15588&IDCategory=24

Hi ha un secret que a Barcelona, però, no saben, i és que el Josep Escarré i Reig va formar part del col·lectiu vallenc Úrsula Valls i Campal. Van escriure tres reculls: Una par(t)ida a quatre. No solament s'ho van passar bé escrivint el recull sinó també buscant títols a la seva obra. El secret de la parida a quatre o la partida a quatre bé perquè cada diumenge es reunien a les golfes de ca'l Joan a jugar al parxís i desfogar-se de la vida dura de l'estudiant. Es va auto-publicar i auto-vendre per Sant Jordi al Pati, en mig de les llibreries que els miraven amb cara sorpresa (sort que en aquells temps no n'hi havien tantes com ara!). Cal dir que la gent va ser molt comprensiva i es van acabar tots els exemplars.

Més treballats van ser els dos reculls següents, perquè van adonar-se que calia prendre-s'ho més seriosament, Truquem per dir-te que venim ja tenia un fil conductor, el títol donava pas a una frase repetitiva que estava inclosa a cada conte. Cal destacar que Masturbacions a la carta i altres esperances va quedar finalista (sense premi) al Víctor Català. D'aquell grup, va ser el Josep Escarré, qui va continuar la tasca literària, malgrat que la resta del col·lectiu continuen sent uns entusiastes lletraferits.
Per xafardejar una mica:

http://www.babel.uab.es/cgi-bin/gateway?item=1500255128&screen=C+&lang=catalan

http://beg.gencat.net/cgi-bin/vtls/vtls.web.gateway?authority=0078-31180&conf=089090

http://www.muchatv.com/series/alfred.html

http://www.lavanguardia.es/cercadorgg/Cercador?p_salta=0&p_action=cercar&p_collection=noticias&p_frase=JOSEP+ESCARR%C9&searchButton2.x=23&searchButton2.y=12

http://buscador.lavanguardia.es/buscador/index.xhtml?q=JOSEP%20ESCARR%C3%89