Quanta tristesa hi pot haver darrera d’un fet tan quotidià com un casament?
Potser la lectura d’aquest llibre us ho farà descobrir.
I encara que sigui un casament “forçat”, sembla que una decisió com aquesta hagi de suposar una alegria per als qui viuen i comparteixen aquest fet.
Doncs, el text de M. Lewycka, ens fa descobrir com tot i encarar aquest tema de forma frívola i divertida, el rerafons de la historia de la Valentina i el Nikolai és trist i sòrdid. Petits drames i grans misèries de tota la societat actual s’entreveuen en la lectura d’aquest llibre.
Qualsevol cosa val per sortir endavant.
En Nicolai intenta tirar endavant i per això es deixa “entabanar” per la Valentina sense voler acceptar que se n’aprofiten… Ell vol ser feliç i la seva sortida es tornar-se a casar per passar els darrers anys de la seva vida acompanyat d’una dona com no n’hi ha d’altra, capaç de suscitar l’enveja de tot el veïnat.
La Valentina, també en el seu intent d’escapar endavant, busca una sortida desesperada on no s’hi val res mes que “aconseguir” tot el que serveixi per escalar posicions en la seva nova societat…, cotxes, cases... tot allò que signifiqui el capitalisme per els qui van viure els obscurs anys del comunisme mes atroç.
Mentrestant una família esguerrada per vells records i antigues rancúnies, només es retrobarà per “defensar-se davant dels atacs d’una intrusa” que aconsegueix pertorbar els darrers anys d’un pare havien de ser planers i senzills.
Des de l’òptica de filla, de mare, de germana o simplement de dona, la Nadia ens va explicant els fets que incomoden la vida del seu pare i de retruc els de tota la família, mentre apareixen i desapareixen vells fantasmes de la seva infantesa i joventut.
I al voltant de tot això, l’única espurna de tendresa ens la proporciona l’actitud d’un decrèpit vellet que dedica el seu temps a recordar allò que quan era jove el va fer feliç, els tractors, mentre així s’evadeix de la seva miserable vida.
Àngels
Valls, octubre de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada