Un títol evocador que ens endinsa en un esplèndid relat: el que detalla
les vivències de l’escultor Michelangelo Buonarroti en el seu pas per
Constantinoble.
Ens situem en ple renaixement italià, en el maig del 1506, quan
Michelàngelo fart de treballar pel Papa Juli II, que no aprecia l’obra de
l’autor fuig de Roma cap a Florència. Mentre es a Florència rep una visita
sorprenent que precipitarà la seva marxa del país.
Dos monjos li porten una invitació del Soldà de Constantinoble, Baiazet
perquè viatgi a Istanbul i es faci càrrec de la construcció d’un pont que
uneixi les dues ribes del Bòsfor. Un pont que el vell i conegut Leonardo da
Vinci, no va ser capaç de dur a terme.
A partir de l’arribada a Constantinoble, l’autor ens relata sempre en
capítols curts i d’un estil gairebé poètic, tot el que li passa a l’escultor. I
en aquest relat hi juga un paper força important els personatges que l’acompanyaran
en la nova ciutat, un torsimany grec que li fa de traductor: Manuel , que
s’encarrega de guiar-lo i assistir-lo en la seva vida diària i també un
protegit del visir: Mehisi, poeta, artista i home de lletres que conduirà a
Michelangelo en el descobriment de noves sensacions i experiències mai viscudes
abans.
En resum: és una bonica història en la que realitat i ficció es
barregen i que val la pena llegir pel plaer de d’assaborir no tan sols el
relat, sinó també l’elegància i la subtilesa amb què Mathias Enard utilitza el
llenguatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada