Dos de novembre de 2010. (els posts de l'Àngels).
Retrobats els amics lectors ens disposem a conversar sobre la darrera lectura. La novel·la de Vicenç Pagès Jordà ens ha agradat i per molt diversos motius. Hem anat comentant diferents aspectes i anècdotes del llibre. Les peripècies del Jordi Recasens ens han provocat diverses sensacions, des de riure fins a plorar, passant per la tendresa, la comprensió i la llàstima. A cops irònic, a cops patètic, és tot un personatge.
Ens sembla que la novel·la és un retràt dinàmic del xoc que es produeix entre dues generacions. De forma original i ben construïda, la novel·la enllaça el passat amb el present fent un ús intensiu de recursos diversos que li donen un toc d'elevada agilitat. Ens ha sorprès gratament la veu narrativa, que de tant en tant ens fa l'ullet. La definim com una obra emotiva, emocionant, plena d'intriga i de sentiments, de referències a la cultura pop i a la literatura, a la música i al cinema, a la ciutat de Figueres i rodalies i a l'Empordà. Una novel·la que representa un tribut als que erem nens als 70 i joves als 80 / 90 així com als fills d'aquella generació que són els joves d'avui.
Acabem la xerrada, fent l'exercici que en Jordi Recasens, fa pel Figueres actual quan intenta retrobar els edificis, els comerços, els bars, i altres establiments de l'època en què va conèixer i estimar la Blondie. Ens hem traslladat mentalment al Valls dels anys 70 i 80 i recuperem els espais de la nostra joventut en la nostra memòria, perquè realment què poc en queda d'allò que vam viure en aquells anys. Ja només és en els nostres records.
Gràcies a Vicenç Pagès Jordà per fer-nos recordar aquelles vivències i per haver-nos proporcionat aquesta entretinguda i bona novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada