No i jo

El fred i el mal temps deuen haver fet passar les ganes de llegir als membres del nostre club. Deduïm això atès que la nostra darrera trobada lectora ha estat reduïda en nombre, però no pas, en ganes de xerrar i comentar el llibre.
No i jo, era el motiu de la nostra darrera cita i hi hem acudit puntualment per parlar-ne.
Un llibre fresc, de bon llegir, àgil i que tracta una temàtica interessant que ens ha acostat a una altra realitat desconeguda: els joves inadaptats socialment.
El llibre ens endinsa en una situació real portada a límits sovint extrems, que provoca de vegades, certes dosis de poca credibilitat. Però la novel•la de Delphine de Vigan va més enllà.
La No i la Jo són igualment personatges que viuen al marge. Es pot viure al marge de moltes coses i per aquesta raó, es pot ser considerat "diferent".
Hem comentat, que igualment inadaptats o marginats poden ser els joves intel•lectualment prodigiosos, com els sovint esmentats sensesostres, als qui la vida ha dut per uns camins diferents dels que el cànon atribuiria com a normals.
Què margina més? Bona pregunta! Haureu de llegir No i Jo si hi voleu pensar de forma més profunda i potser obtenir una resposta. És un llibre recomanable i possiblement més per als joves adolescents, però tot i que a nosaltres l’adolescència ja ens queda lluny, ens ha complagut força llegir-lo.