CHARLES BAUDELAIRE

LES FLORS DEL MAL
La lectura de Les Flors del mal, clau de volta de la literatura universal i fonament de la poesia moderna, és una experiència absorbent i trasbalsadora. Cap altre llibre de versos no ha exercit fascinació més gran ni una influència més decisiva en l'orientació històrica de la poesia. La nova sensibilitat i les ambivalències de l'home en la societat urbana dels temps moderns tenen en Les Flors del Mal el seu reflex més poderós.Ara, per primera vegada, podem llegir l'obra de Charles Baudelaire íntegrament en català gràcies a la tasca acuradíssima de Jordi Llovet, que n'ha traduït i anotat tots i cadascun dels elements: els 126 poemes de la segona edició (1861), 22 poemes de l'opuscle en què Baudelaire va recollir, amb unes quantes més, les sis peces censurades pel jutge a la primera edició (1857), els 14 poemes afegits a la tercera edició, apareguda pòstumament el 1868, i encara els projectes de prefacis que havia esbossat l'autor.

Charles Baudelaire (París, 1821-1867) va conrear la poesia, l'assaig i la traducció. El 1845 va començar a publicar crítica d'art-una de les parcel·les en què la importància de Baudelaire és més decisiva-, poemes, articles i ressenyes de diverses revistes, i el 1847 va publicar la seva única obra narrativa, La Fanfarlo.Entre el 1852 i el 1865 va traduïr al francès les obres d'Edgar Allan Poe, escriptor amb qui es va sentir singularment identificat. El 1855 la Revue des Deux Mondes va publicar una selecció de poemes de Baudelaire que li van valer acusacions d'obscenitat, i el 1857 la primera edició del seu únic llibre de poesia, Les Fleurs du Mal, va patir un procés judicial que va concloure amb l'obligació de retirar-ne sis poemes.