Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero | No vulguis esbrinar, saber-ho és sacríleg,
la fi que a tu i a mi, Leucònoe,
ens han assignat els déus,
ni consultis els càlculs babilònics.
Val més que acceptis el teu futur, sigui quin sigui.
Tant si Júpiter et concedeix molts hiverns,
com si és l'últim aquest que amb els esculls
apaivaga la mar Tirrena,
tingues seny, filtra els teus vins,
i, perquè la vida és breu, no esperis llargament.
Mentre parlem haurà fugit el temps envejós:
viu avui, no et refiïs gens de demà
|
1 comentari:
Traducció de Nona Arola, a qui vaig conéixer l'any 91 tot parlant de cinema per les nits de Tarragona, per Magda Rovira i Pep Julià.
Editat per Íxia llibres, Barcelona 1990.
Publica un comentari a l'entrada