Segona trobada del curs amb LA LLADRE DE LLIBRES, el dia 11 de novembre.
" Es mereixien aquella gent alguna cosa millor?
Quants n’hi havia que haguessin perseguit activament altra gent, drogats amb el perfum de la mirada de Hitler, repetint les seves màximes, els seus discursos, la seva obra? N’era responsable la Rosa Hubermann? La dona que amagava un jueu? O en Hans? Tots mereixien morir? Els nens també?
La resposta a totes i cadascuna d’aquestes preguntes m’interessava moltíssim, però no puc permetre que em sedueixin. Jo només sé que tots em van sentir, aquella nit; tots, tres dels nens més petits. Jo era el suggeriment. El consell. S’imaginaven els meus peus entrant a la cuina i enfilant el passadís.
Com sempre em passa amb els humans, quan llegeixo el que en va escriure la lladre de llibres em fan pena, però no tanta com els que em vaig endur en braços d’uns quants camps en aquella època. Els alemanys dels soterranis eren de plànyer, per descomptat, però com a mínim tenien una oportunitat. Un soterrani no era una cambra de bany. No els hi enviaven perquè es dutxessin. Per a aquella gent, la vida encara era una possibilitat. " [p. 390-391]
El llibre: Markus Zusak. La lladre de llibres. Tr. Anna Ullibarri. Barcelona: La Campana, 2007. 562 p. ISBN 978-84-96735-04-0.
1 comentari:
Perdoneu primer que res que faci aquest comentari aquí, però és que no sé trobar el vostre correu.
Des del Bloc del Club de lectura "la ciència a la literatura" (blocs.lescorts.cc/cienciamllongueras) volem demanar-vos que un petit escrit que penajariem amb molt de gust, sempre que vosaltres hi estigueu d'acord. Malgrat el club de lectura sigui "temàtic", no volem que el bloc sigui tan específic i ens agradaria parlar d'altres "experiències" blocaires.
Moltíssimes gràcies, salutacions.
Daniel Gonzàlez Martin
gonzalezmd@diba.cat
Publica un comentari a l'entrada