dijous, 5 de juny del 2008

Ocells de paper



He enlairat
ocells de paper
segur que et
cantaran els
meus mots.

Escolta la veu
del meu silenci.
Quan la lluna
t’encengui els mots,
sembra les
seves cendres.
onatge

He trobat aquest poema a RC i l'he copiat perquè el llegiu. L'he trobat preciós.
L'Associació d'Artistes de Premià de Dalt ha escollit aquest poema a la Segona Edició de Poemes il·lustrats
per a ser il·lustrat.
Poca cosa us puc dir d'onatge, l'únic que he trobat és:

Biografia
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.

No ajornis el viure. viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.