'Rotacions', l'obra pòstuma del poeta Pere Roca Lloret
El Pere Roca va néixer el 1963 a les Masies de Voltregà. La seva carrera professional el va dur al món de l'ensenyament, per bé que també va fer de traductor a Eumo Editorial i va col·laborar en obres de teatre i recitals de poesia. Va morir l'any 1993 en un accident de trànsit.
Fixeu-vos, el Pere, company i amic de Magisteri, va morir l'any 1993. Tenia molts amics però jo m'arrisco a dir que en va tenir un de molt especial, el Tomàs Camacho Molina, un altre poeta que es van conèixer i que van compartir, no solament tertúlies literàries improvitzades, sinó escala al mateix pis (Mediona 15) i moltes hores perdudes de son.
Amb el Pere i alguns companys i companyes més vam passar-nos molts migdies (i alguna nit si em quedava a Tarragona per alguna festa d'estudiants) xerrant de literatura i poesia. L'hora de dinar s'allargava fins alguna hora de classe despistada. Compartíem l'amor per la literatura. Discutíem sobretot de literatura catalana que ell trobava tan poc trencadora. Discutíem llavors d'història o política i tornàvem cadascú a la seva posició sense haver-nos dit mai una paraula més alta que un altre. Sempre donava una gran sensació de tranquil·litat malgrat que la seva vida econòmica no fos especialment fàcil. Bé ni la d'ell ni la nostra, que érem tots estudiants. Casa seva sempre estava plena de gent, de vegades ni tan sols parlàvem algun idioma que ens poguéssim entendre, ell ens acollia a tots i no teníem mai cap problema. Aleshores treia algun paper de sobre d'algun lloc (o de sota, perquè l'ordre -i m'atreviria a dir i neteja- no era cap cosa que el preocupés, i llegia algun poema. El silenci era total. Tornava a casa sabent que el Pere, fos mestre, fos filòleg o fos traductor de francès, per sobre de tot, era poeta. Podría explicar també el viatge a França que ens van fer fer per a estudiar les escoles Freinet i les anècdotes que ens van passar a Nissa, Montecarlo o Avignon, però això sempre quedarà al record de la Carme i del meu. El que ara ens semblaria un desastre als vint anys ens semblava una aventura total!
I va ser precisament el Tomàs, que feia un curs de Magisteri diferent i a més, veí de sota del pis del Pere, qui va dedicar-se, després de la seva mort, a fer el recull de la seva literatura dispersa i col·laborar amb la seva família perquè la publicació de Rotacions , editat per Cuadernos de La Perra Gorda de Tarragona, fos possible.
També ha quedat un relat, un relat amb misteri...
MIRATGE D'OBSIDIANA
Estimaré només en llibertat
I
La cambra nua
fuig per la finestra oberta a l'infinit,
de la nit màgica
penetra un clar de lluna i estiu,
melodia de fons
d'un mirall on oneja aigua blava
a la cambra nua.
Pere Roca Lloret
1 comentari:
Si seguiu el Què llegeixes? he penjat el segon poema de Miratge d'Obsidiana i que continua amb aquest. Si hi participeu en podeu tenir una petita visió més àmplia.
Publica un comentari a l'entrada