Club de lectura Narcís Oller

L'ultim dia abans de demà. Eduard Màrquez.

2011-11-11T14:42:00.001+01:00

Com en cada trobada, és un plaer enraonar de llibres. I ho és especialment, quan conversem entorn a un llibre que ens ha agradat molt. Aquest és el cas de la darrera novel·la d'Eduard Màrquez: "L'últim dia abans de demà".

Un relat gairebé poètic d'una vida trasbalsada, d'un passat colpidor, d'unes experiències vitals que sempre han conduit al protagonista cap a la pèrdua d'alguna cosa: la joventut, els amics, les il·lusions, els amors, els pares, i fins i tot els fills.
Escrita en un llenguatge precís, gairebé mil·limètric, l'autor ens fa anar endavant i endarrera en el temps i aconsegueix que siguem capaços de anar seguint els fil del relat d'una manera ferma. Tot i fent un retrat magnífic d'una generació molt propera a la nostra ens ha obsequiat amb píndoles musicals, artístiques i literàries ben reconegudes.
La història és trista, corprenedora, fins i tot depriment, però està tant ben narrada, amb les paraules tan ben escollides, que és un gust llegir-la i fins i tot rellegir-la per assaborir-la encara més, si és pot. Una novel·la altament recomanable.

PURGA

2011-10-11T09:06:00.004+02:00

PURGA
Sofi Oksanen

Un inici de curs interessant. El debat entorn a aquesta dura novel·la ens ha reunit de nou i com sempre, enriquidor, ha completat les visions que particularment teníem cadascú de nosaltres. Purga no és un llibre difícil, però la història no és fàcil. A través dels dos principals personatges t'endinses en uns fets del passat lligats amb escenes presents.

L'Aliide i la Zara són dues dones fortes, la vida les ha fet fortes a base de trompades i clatellots, però el que més les diferencia, és probablement el marc temporal en que els hi ha tocat viure a cadascuna.

Sota l'aparent vulnerabilitat de la jove Zara hi ha encara la il·lusió per sortir del sòrdid món on ha entrat empesa per la busqueda d'aquelles oportunitats que la portaran a llocs equivocats. Les històries de la seva àvia i una vella fotografia, són les finestres per les que podrà escapar i els motors que li donen força i energia per seguir.

A l'Estonia actual l'Aliide és ja més a prop del final, on viu en el seu tancat món. Tancat pequè ella ho ha decidit així, despres de ser espectadora, tant per activa com per passiva, dels episodis vitals que li han pres tot. L'egoisme, l'enveja, la por i l'odi l'hi han pres tot. Sempre havia desitjat el Hans per a ella sola i fins i tot a ell el perd per no saber a quina banda és. Ella ha estat una dona víctima i botxí a la vegada. L'època d'ocupació soviètica d'Estonia va marcar tant la seva vida que era difícil manteni-se lliure de l'espionatge i el contraespionatge.

Acollir la Zara a casa seva és potser l'última cosa que li queda per fer. Mentre dubta entre delatar-la o ajudar-la, apareix l'unica escletxa de bondat de l'Aliide, que al final acaba imaginant-se la única mort possible. Una mort prop del Hans que no deixi rastre de la seva vida.

La història explicada per les dues protagonistes al llarg del llibre, va canviant d'escenari entre els anys 40-50 i l'actualitat. Al final s'inclouen els "informes confidencials" que el "partit" ha anat redactat sobre els protagonistes i que ajuden a entendre una mica més els fets i els papers de cada personatge.

COMENÇA EL NOU CURS!!!

2011-10-03T17:50:00.005+02:00

Benvolguts companys/es lectors/es,

Arribat el moment de retornar a la feina i de conjugar les vacances en temps passat, ens tornarem a de dicar a allò que ens ha fet passar tan bones estones: llegir

Si us hi voleu afegir, començarem el proper dijous dia 6 d'octubre i ho farem comentant el llibre:
"PURGA" de l'autora finesa Sofi Oksanen.

El lloc, com sempre serà a la biblioteca de l'Institut i l'hora a 2/4 de nou del vespre!!

Ens permetrem la llicencia d'oferir un detallet per als nostres seguidors:

Bona Lectura!!

PARLAREM DE JIM AMB MAGÍ SUNYER

2011-05-17T16:15:00.009+02:00

Companys i companyes lectores,

Us avancem el cartell de la trobada de final de curs en la que tindrem amb nosaltres a l'autor de la darrera novel·la que hem llegit.

Prèviament i per posar-nos en situació hem llegit "L'illa del Tresor" de R. L. Stevenson que ens ha servit per situar Jim en un espai i un temps concrets i abordar la seva lectura d'una manera més contextualitzada.

Us recomanem que llegiu o rellegiu l'obra de Stevenson i que a continuació llegiu JIM. Així ens podreu acompanyar en la tertúlia amb Magí Sunyer. Us convidem a tots!!

Estupor i tremolors (A. Nothomb)

2011-04-11T17:43:00.004+02:00

Trobar-se tota la colla per parlar d'aquest llibre i fer-ho al voltant d'una taula... Sempre hauria de ser així!! Pero anem al gra.

Estupor i tremolors és una novel·la curta que es llegeix en un parell d'hores. A tots ens ha agradat i l'hem comentat abastament. L'Amélie Nothomb ens explica una curiosa història d'una relació entre orient i occident. Traslladades a la quotidianitat d'una corporació japonesa on comença a treballar l'Amélie-san, les relacions entre orient i occident, són portades a l'extrem. El que li passa a la protagonista i que fa trontollar tots els esquemes culturals és producte d'una tradició molt diferent a la nostra. Ens ha fet pensar força en la importància de l'educació rebuda, de les relacions interpersonals, etc. Les situacions constants de submissió de la Amélie-san la porten fins al fons de la dignitat humana i a l'absurditat.

DIA POÈTIC

2011-03-21T00:06:00.000+01:00

Dos en un

2011-03-03T17:36:00.014+01:00

Amics lectors,
Com que teníem el bloc una mica oblidat i ja és hora de posar-lo al dia, hem decidit fer dues entrades en una i matar dos ocells d'un tret.

Les dues darreres lectures han comportat sengles trobades, a meitats de gener i a primers de març. Heus aquí el què en pensem:

Dos llibres diferents, és clar i també amb diferents valoracions.

Invisible de Paul Auster.

Realment un llibre interessantíssim des de molts punts de vista. Auster és un mestre de la literatura i en aquest llibre ho demostra. Els personatges, tant el principal com els secundaris donen tombs al voltant d'un tipus intrigant, en Rudolf Born, que malgrat aparèixer i desparèixer al llarg de la trama mai arribarem a conèixer del tot. En Walker explica la historia (des de tres persones literàries diferents), que serà la base d'un llibre que preten escriure i que tracta sobre les seves vivències personals a l'any 1967.
La trama, va desplaçant-se per diferents estadis, passant del més pur convencionalisme a la situació més complicada i demencial que et puguis imaginar.
L'autor et fa moure entre la situació real i la imaginada, sense arribar a saber al final què és veritat i què és mentida.
Hi ha una mica de tot, però cal destacar per sobre de tot la metaliteratura que hem trobat magnífica i el tracatament del sexe que és també un aspecte cabdal del text. En defnitiva una novel·la rodona que cal recomanar, sens dubte.

Maletes Perdudes de Jordi Puntí.
Des del començament ja saps de què anirà la història. Un pare i quatre fills escampats que es retroben per buscar-lo o si més no recordar-lo i evocar-lo. Una bona idea per un fil argumental, però que l'autor ha vestit de forma que les incomptables explicacions tan minucioses del les vides dels quatre Cristòfols, cosides de petits detalls que volen donar cos a la història, aconsegueixen moltes vegades convertir-se en veritables calvaris de lectura.
A mesura que avances i sobretot quan arriba la part del Cristòfol català, sembla que la cosa guanya en interès però tot i que en certa manera es disfruta per l'amplitud de la història explicada que abarca els darrers tres terços del segle XX, confessem que esperavem conèixer més aquest pare absent amb quatre fills escampats i les raons que el van dur a portar una vida tan nòmada.
El desencadenament final de la història ens ha semblat un poc inversemblant i això ha fet perdre pes a la novel·la de forma global. Al nostre parer un llibre sobredimensionat però que hem llegit de gust.

QUATRE GERMANES

2011-01-21T14:54:00.002+01:00

El passat 21 de desembre ens varem trobar per parlar d'una molt bona novel·la ambientada als Estats Units cap als anys 50 del segle XX. Una família sencera, explicada per la germana petita, va repassant un a un els personatges de la seva vida i amb les particularitats de cadascú, inclosos el pare i la mare es teixeix una trama rodona que configura la història familiar. En una societat on tot es pecat, on no hi ha llibertats, tots tenen alguna cosa per amagar. La vida no era fàcil al camp i els temps canviaven molt depressa. I les famílies ho trampejave com podíen.
La lectura ens ha complagut abastament i la tertúlia ha acabat d'arrodonir aquest bon gust de boca que ens ha deixat.
Molt recomanable.

LLIBRE DE POESIES I FOTOGRAFIES DE VALLS PER LES DECENNALS

2011-01-08T17:14:00.003+01:00

Les festes decennals de La Candela de Valls 2011 s'apropen. Onze X 2, (en total 11 poetes i dos fotògrafs) és diàleg entre poesia i imatge, un recorregut per la geografia urbana i emocional de Valls.

La feinada de la seva publicació recau en Cossetània i en la Comissió de Llengua de l'IEV.

L'acte de presentació tindrà lloc dimecres 19 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a l'IEV (C/Jaume Huguet, 1 de Valls). Hi col·laboren en la presentació el poeta Celdoni Fonoll i la Lloll Bertran.

II JORNADES SOBRE NARCÍS OLLER

2010-11-25T16:16:00.000+01:00

Valls, 27 de novembre i 10 de desembre de 2010

SOCIETAT NARCÍS OLLER

INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS
27 de novembre
9.45 h.
Inauguració.
10.00 h.
Presentació del Mapa Literari Català d’Espais Escrits,
a càrrec de Montserrat Comas, directora de la Biblioteca-
Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.
11.00 h. Pausa/cafè.
11.30 h.
Conferència “Viatges i literatura en Narcís Oller”, a càrrec
de Jordina Gort.
12.30 h.
Presentació del llibre Narcís Oller i Vilaniu, a càrrec de
Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili,
i de Rurals i urbanes i La Papallona, a càrrec de Magí
Sunyer, president de la Societat Narcís Oller.

10 de desembre
INSTITUT D’ESTUDIS VALLENCS
19.30 h.
Presentació de l’Àlbum Narcís Oller, a càrrec de Josep
Maria Domingo, professor de la Universitat de Lleida.

RESUM I JORNADES

ELS JUGADORS DE WHIST

2010-11-03T11:12:00.010+01:00

Dos de novembre de 2010. (els posts de l'Àngels).

Retrobats els amics lectors ens disposem a conversar sobre la darrera lectura. La novel·la de Vicenç Pagès Jordà ens ha agradat i per molt diversos motius. Hem anat comentant diferents aspectes i anècdotes del llibre. Les peripècies del Jordi Recasens ens han provocat diverses sensacions, des de riure fins a plorar, passant per la tendresa, la comprensió i la llàstima. A cops irònic, a cops patètic, és tot un personatge.

Ens sembla que la novel·la és un retràt dinàmic del xoc que es produeix entre dues generacions. De forma original i ben construïda, la novel·la enllaça el passat amb el present fent un ús intensiu de recursos diversos que li donen un toc d'elevada agilitat. Ens ha sorprès gratament la veu narrativa, que de tant en tant ens fa l'ullet. La definim com una obra emotiva, emocionant, plena d'intriga i de sentiments, de referències a la cultura pop i a la literatura, a la música i al cinema, a la ciutat de Figueres i rodalies i a l'Empordà. Una novel·la que representa un tribut als que erem nens als 70 i joves als 80 / 90 així com als fills d'aquella generació que són els joves d'avui.

Acabem la xerrada, fent l'exercici que en Jordi Recasens, fa pel Figueres actual quan intenta retrobar els edificis, els comerços, els bars, i altres establiments de l'època en què va conèixer i estimar la Blondie. Ens hem traslladat mentalment al Valls dels anys 70 i 80 i recuperem els espais de la nostra joventut en la nostra memòria, perquè realment què poc en queda d'allò que vam viure en aquells anys. Ja només és en els nostres records.

Gràcies a Vicenç Pagès Jordà per fer-nos recordar aquelles vivències i per haver-nos proporcionat aquesta entretinguda i bona novel·la.

Hem començat de nou!!

2010-10-04T17:20:00.009+02:00

Com cada any després de les vacances lectores, reemprenem el curs amb molta força.
Amb els deures fets, ens hem trobat per parlar de L'última nit a Twisted River. La darrera novel·la de John Irving ens ha agadat a tots. Per alguns era el primer Irving i per d'altres que ja coneixien l'obra, aquesta és també una bona obra de l'autor que es consolida en la seva trajectoria com un dels millors autors de literatura nordamericana. Comentant el llibre i repassant les anècdotes que més ens han agradat/impressionat, han aparegut Lady Cel, la Pam Sismitjanes, en Ketchum, la gran paella de ferro colat, les receptes del cuiner, etc... Els personatges donen un pes importantíssim a l'obra d'Irving que a través de la història del Dominic i el seu fill, va desgranant temes recurrents de les seves novel·les mentre transita per diversos moments de la història dels darrers 50 anys dels Estats Units.

Com sempre, despres de tant de temps sense parlar de llibres, en hem posat al dia de les lectures estiuenques de tots i hem repassat novetats i suggeriments per a propers llibres. Ja tenim més o menys acordats alguns títols per aquest curs i hem establer que el segon llibre serà: Els jugadors de Whist de Vicenç Pagès Jordà, un llibre molt recomanat recentment.
Ens trobarem per parlar-ne el proper 2 de novembre, com sempre a 2/4 de nou del vespre. Us hi esperem!!

LLIBRE PEL SETEMBRE

2010-08-22T17:00:00.001+02:00

L'última nit a Twisted River

Autor: John Irving
Col·lecció: El Balancí

Dotada d’una càrrega violenta i pertorbadora, L’última nit a Twisted River conté l’autenticitat i l’emoció pròpies de les històries de John Irving. Un món on la infància s’acaba d’una manera abrupta; on l’amor és com una línia en l’horitzó sempre fugissera; on la paternitat és una força gairebé capaç de tot.
Text de contraportada En una remota explotació forestal del nord de New Hampshire, un inquiet noi de dotze anys confon la nòvia del policia local amb un ós, amb conseqüències tràgiques. Aquest és el punt d’arrencada d’una llarga fugida per tot el país en la qual el noi i el seu pare es veuen sotmesos a l’odi mortal del policia i a la seva implacable persecució.
Amb un to amarat d’emotivitat, que no exclou moments d’humor, aventures, màgia i realisme, John Irving recrea la peculiar vida com a fugitius de pare i fill durant cinc dècades. Mentre el pare treballa de cuiner aquí i allà, el noi creix, va a la universitat, coneix l’amor i el desamor, l’èxit majúscul i el terrible infortuni. Dels vells temps només els quedarà el record de la vella cabana prop del riu i la fidel amistat d’un valent llenyataire d’abraonades conviccions llibertàries.

TANCAT PER LECTURA!!!

2010-07-21T20:51:00.008+02:00

Ja fa dies que ha arribat l'estiu i en aquest temps de calor i vacances ens hem tancat la paradeta i descansarem de reunions i trobades vàries, l'última a

CA LA LLUNA

Sopar poètic, musical i ple de lectures!!!

No descansarem però de la nostra dèria: llegir.

Tanquem per lectura i ens prometem a nosaltre mateixos gaudir mentre llegim. Com que ja ens hem posat deures pel curs vinent, anirem avançant feina.
Bones vacances lectors i lectores.

TONI ORENSANZ ENTRE NOSALTRES

2010-06-15T11:07:00.016+02:00

Tal com estava previst, divendres a les 8 del vespre ens va acompanyar en una molt interessant i agradable conversa l'autor del darrer llibre llegit, en Toni Orensanz.

Juntament amb els nostres amics de Tarraconats, vam escoltar amb inquietud les seves explicacions detallades i tot el munt d'anècdotes viscudes que li va proporcionar la seva recerca historiogràfica en la preparació i durant l'elaboració del llibre. També a través de les nostres preguntes ens va anar descobrint l'origen de l'obra i quines eren les seves intencions en publicar-la.

Aquí el teniu, dedicant i signant tots els llibres!!

La vetllada es va anar convertint en una interessant tertúlia que vam acabar conjuntament en un agradable sopar informal.

Volem, des d'aquí agrair-li al Toni la seva bona disposició per venir a Valls a parlar del seu llibre així com fer-li saber que el seu pas pel nostre club ha deixat un magnífic record. La seva darrera obra: "El falsari" queda pendent a les nostres prestatgeries i qui sap si algun altre dia el tornarem a tenir aquí per tornar a gaudir de la seva companyia.

I amb aquesta darrera trobada del curs 2009-2010 hem conclòs el curs. Tanquem la paradeta per vacances i serà al setembre que retornarem amb noves propostes per al nou curs.

Bona Lectura.

FINAL DE CURS 2009-2010

2010-05-21T13:39:00.013+02:00

L'ÒMNIBUS DE LA MORT: PARADA FALSET

El proper divendres 4 de juny a les 8 del vespre, a la biblioteca de l'Institut Narcís Oller de Valls, ens trobarem tots els que haguem llegit aquest llibre (o no) amb el seu autor, en Toni Orensanz, per fer tertúlia amb ell sobre la seva novel·la.

Hi esteu tots convidats!!!

EL LECTOR

2010-05-19T14:29:00.006+02:00

El passat divendres 7 de maig era el dia de : "El lector" de Bernhard Schlink. L'hem volgut comentar i també veure junts la pel·licula. El llibre també ha agradat en general i hem constatat que veure la pel·licula complementa perfectament la lectura.

Ens crida l'atenció l'estranya relació que s'estableix entre el Michael i la Hanna, dos personatges tan diferents a qui la casualitat uneix de joves i que en l'edat adulta es retroben també per casualitat. El moment inicial, en què el sexe pren el protagonisme, t'endinsa en una lectura pertorbadora, que inquieta mentre et plantejes dubtes morals i prejudicis socials amb els que els nostres protagonistes s'enfronten. El final de la seva relació hi posa un toc de tranquil·litat. Temps més tard i quan de nou la casualitat torna a encarar de nou les seves vides la cosa és tan diferent, tan sorprenent... És aleshores que s'aclareixen els fets i els comportaments del passat i és quan la novel·la obre la seva gran porta: el nazisme.

La Hanna porta fins al final el seu secret i s'encara amb la llei sense dubtes. En Michel es converteix en l'espectador passiu del passat de la Hanna i pren la decisió de no intervenir en la seva vida. Malgrat tot, ell serà qui al final treurà a la Hanna del pou de la vergonya i com aquell qui paga un deute del passat l'anirà retornant al món i es convertirà en el seu únic amic. Les gravacions de Michel despertaran en Hanna l'interès que li cal per arribar al final de la seva vida. Una vida que, com sempre, ella haurà tingut a la seva mercè.

Una bona novel·la, sens dubte.

LA TREGUA

2010-05-04T15:37:00.006+02:00

Aquesta darrera lectura, proposada per la Núria, també ens ha complagut.

El diari que el protagonista comença a escriure poc temps abans de jubilar-se, ens retrata un munt de sensacions, sentiments i reflexions sobre la vida i l'amor d'un home que viu en el seu avorrit i depriment món gris i trist de la feina i les precàries relacions de família. De sobte apareix Avellaneda i neix un nou brot de tendresa i desig que el fa renèixer i malgrat els dubtes que l'envolten es llença de cap a disfrutar de "la treva" que la vida li regala. Una treva que li durarà poc però que li haurà servit per sentir-se viu de nou . L'implacable destí tornarà a Martín al seu lloc mediocre de sempre.

Ens ha agradat la narrativa de Benedetti, la humanitat dels seus personatges, la senzillesa del relat i el seu llenguatge precís.

Ha estat una bona elecció i ens en felicitem.

SANT JORDI I POESIA VALLENCA

2010-04-27T21:06:00.000+02:00

L'editorial òmicron ha editat un nou llibre de poemes per Sant Jordi , el Llibre d'oracions de l'escriptor i poeta vallenc Joan Guasch qui, amb el seu Llibre d'oracions paganes, ens transporta al món tranquil de la quotidianitat fins arribar a la pròpia fi.

Us recomano una lectura tranquil·la per transportar-nos al propi món poètic ple de sensibilitat

No i jo

2010-03-01T18:35:00.008+01:00

El fred i el mal temps deuen haver fet passar les ganes de llegir als membres del nostre club. Deduïm això atès que la nostra darrera trobada lectora ha estat reduïda en nombre, però no pas, en ganes de xerrar i comentar el llibre.
No i jo, era el motiu de la nostra darrera cita i hi hem acudit puntualment per parlar-ne.
Un llibre fresc, de bon llegir, àgil i que tracta una temàtica interessant que ens ha acostat a una altra realitat desconeguda: els joves inadaptats socialment.
El llibre ens endinsa en una situació real portada a límits sovint extrems, que provoca de vegades, certes dosis de poca credibilitat. Però la novel•la de Delphine de Vigan va més enllà.
La No i la Jo són igualment personatges que viuen al marge. Es pot viure al marge de moltes coses i per aquesta raó, es pot ser considerat "diferent".
Hem comentat, que igualment inadaptats o marginats poden ser els joves intel•lectualment prodigiosos, com els sovint esmentats sensesostres, als qui la vida ha dut per uns camins diferents dels que el cànon atribuiria com a normals.
Què margina més? Bona pregunta! Haureu de llegir No i Jo si hi voleu pensar de forma més profunda i potser obtenir una resposta. És un llibre recomanable i possiblement més per als joves adolescents, però tot i que a nosaltres l’adolescència ja ens queda lluny, ens ha complagut força llegir-lo.

CURS 2009/10

2010-01-18T18:28:00.006+01:00

FINS ARA HEM LLEGIT:

* 24 de setembre: La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina.
* 29 d'octubre: Els llops de la lluna roja
* 26 de novembre: La societat literària de pastís de pela de papata de Guernsey
* 14 de gener: L'informe de Brodeck

A CONTINUACIÓ

* Proper llibre: NO I JO. Delphine de Vigan. 18 de febrer de 2010.
* següent: LA TREGUA. Mario Benedetti. 25 de març de 2010.
* següent: EL LECTOR. Bernard Schlink. 16 d'abril de 2010. (amb projecció de pel·licula)

Darrer llibre del curs serà:

* L'OMNIBUS DE LA MORT. Toni Orensanz. (dia i hora a determinar)

L'informe de Brodeck

2010-01-18T10:29:00.008+01:00

Aquesta també ha estat una molt bona tria!

El llibre ens ha agradat i molt, tant pel que s'hi diu com pel que no s'hi diu però s'intueix. L'autor sap explicar moltes coses sense di-les i això ens ha captivat.

És un llibre ben escrit, fàcil, simple, que es deixa llegir i en el que la història també senzilla i ben construida ens acosta a la por i ens endinsa en un món on el que és diferent, no és admès.

El que passa al poble una nit fatídica li serveix a Brodeck per explicar els fets fent-ne l'informe, però també li serveix per poc a poc anar explicant-nos les seves pròpies vivències i analitzar-les.

No només es un encarrec, és molt més: Brodeck en el seu relat ens va descobrint com la naturalesa humana ens condueix a situacions impensables d'exclusió i rebuig de qui éssent diferent ens mostra a nosaltres mateixos com en un mirall.

I aquesta presencia continua de la por que acobardeix, de la por que no deixa parlar, de la por que impedeix viure am dignitat, provoca el silenci. Un silenci amarg, de covardia en el que Brodeck i els seus convilatans conviuen. Així mentre ell ens desvetlla les seves vivències s'adona que ell mateix és diferent.

Quina sortida li queda a en Brodeck? recuperar la seva pròpia llibertat i havent complert la tasca encomanada, decideix no continuar formant part d'aquest petit món que l'ha dut a ser innocent i culpable a la vegada. Obrint una porta a l'esperança se'n va lluny, marxa per retrobar de nou en algun lloc la seva vida sense pors ni silencis.

Us n'ofreim uns tastets, gaudiu-los:

"La guerra... Potser els pobles necessiten aquests malsons. Arrasen el que han trigat segles a construir. Destrueixen el que ahir lloaven. Es permet el que abans es prohibia. S'afavoreix el que temps enrere es condemnava". La guerra és una ma molt gran que escombra el món. És l'indret on triomfa el mediocre, el criminal rep l'aurèola del sant, la gent es posterna davant seu..."

"Sé fins a quin punt la por pot transformar un home. Abans no ho sabia, però ho vaig aprendre."

"El camp em va ensenyar aquesta paradoxa: l'home es gran però no estem mai a l'altura de nosaltres mateixos"

"La por experimentada per d'altres, molt més que l'odi o que no sé quin altre sentiment, era el que m'havia transformat en víctima. Em van lliurar als botxins perquè la por n'havia agafat alguns pel coll, i aquells botixins, aquells homes que temps enrere havien estat com jo, també s'havien transformat en monstres per culpa de la por, la por que havia fet proliferar els gèrmens del mal que portaven dins seu, com tots nosaltres els portem també a dins"

"L'idiotesa és una malaltia que fa bona parella amb la por. L'una i l'altra s'engreixen mútuament, fins a crear una gangrena que només demana propagar-se."

Bona Lectura.

Bona nota!

2009-11-30T16:42:00.007+01:00

Si haguéssim volgut puntuar la nostra darrera novel·la, segurament hauria tret molt bona nota, però com que no ens agrada puntuar, ho deixarem així.
Aquesta darrera proposta ha estat una bona troballa i un encert, hi estem d'acord. Quan la varem escollir no teníem clar si l'encertaríem o no, però un cop llegida, no hi ha dubte. Una bona novel·la, àgil, de bon llegir, amb excel·lents dosis d'humor anglès i que s'assaboreix molt bé.

"La societat literària i de pela de patata de Guernsey" és una novel·la d'estructura epistolar que ens trasllada a l'illa de Guernsey de l'any 1946 en plena II Guerra Mundial.
A base de cartes creuades entre diferents protagonistes, poc a poc es va teixint una magnífica història, plena de retalls personals que molt amablement ens desvetllen les peripècies d'alguns illencs en plena situació de guerra i com la literatura els ajuda a sobreviure en moments difícils, perquè la lectura es converteix en el seu punt d'unió.
Hem repassat personatges interessants, hem recreat algunes de les anècdotes divertides de la novel·la, hem localitzat geogràficament i històricament les Illes Guernsey i fins i tot hem relatat totes les novel·les conegudes que apareixen en el text.
Com sempre, la bona companyia barrejada amb una bona lectura, provoca bones tertúlies i també com sempre, acabem la conversa parlant, entre d'altres coses, de memòria històrica.
No us perdeu aquesta "perla" que hem descobert.
És una extraordinària novel·la que possiblement us farà venir ganes d'anar de vacances a Guernsey, com a nosaltres!!

ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA

2009-11-03T23:02:00.002+01:00

Amb aquesta lectura hem recuperat el que se'n diu: "literatura juvenil", tot i que per edat ja ens queda lluny. Per començar hem de dir que alguns de nosaltres no hem acabat el llibre. Alguns per manca de temps i d'altres per pròpia voluntat.

Ara que fa molts anys que els llops es van extingir a Catalunya, hem llegit la història d'una nena pastora del Berguedà que en plena Guerra Civil, segueix una manada de llops i com travessant muntanyes i passant fred aconsegueix fer-se membre de la manada durant uns dies. El llibre no ens ha agradat a tots d'igual manera, hi ha difrents opinions com sempre però hem destacat que tot i que al principi costa d'entrar-hi, poc a poc es va agafant interès per la història. També hem coincidit en que la novel·la aconsegueix "humanitzar" la figura dels llops i que, segurament aquest, és l'objectiu principal de l'autor. La majoria pensem que la barreja de tres temes tan diversos com la guerra, el paissatge i els llops, no acaba de lligar i finalment alguns constatem que alguns paràgrafs són molt repetitius. No decaurem en l'intent i qualificant-lo, si ens permeteu, amb un aprovat, passarem pàgina i ens llençarem de ple a una nova proposta: "La societat literaria i de pastís de pela de patata de Guernsey", de la qual aviat us en donarem comptes. Bona Lectura.

La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

2009-10-07T17:52:00.008+02:00

Primera trobada després de l'estiu. Tot i que no hi hem pogut ser tots, els que hi hem estat ens ho hem passat bé enraonant d'aquest 2n llibre de S. Larsson. Coincidim en que ens hem deixat atrapar tots per la lectura trepidant d'aquesta segona entrega i no ens proposem comparar quin ens agradat més. Que si el primer, que si el segon... És igual, al capdavall no tenim intenció de fer "literatura comparada". Els nostres objectius son més humils. Com que algu de la colla ja ha llegit fins i tot el tercer, ens hem posat d'acord que amb "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina" en Larsson, comença una nova etapa, diferent a la de "Els homes que no estimaven les dones" i que aquesta 2a etapa no acaba ben bé fins el tercer llibre.

Ens questionem: Què ens ha enganxat? i les respostes ens surten directes: el ritme trepidant de l'acció, els aspectes mes marginals de la Lisbeth, els moments en què en Mickael i la Lisbeth s'haurien de trobar i no ho fan, l'aparició constant de nous personatges, el retorn a la infantesa de la Lisbeth, un munt de petites circumstàncies que t'atrapen fins al final.
Resumint, que molt bé. Que hem disfrutat llegint i que aquest tipus de lectura no esta feta per a reflexions profundes, -que si vols també-, sinó més aviat per gaudir de la lectura momentània.
S'han escrit tantes coses sobre Larsson i les seves novel·les que no volem descobrir res de nou. Simplement recomanar-lo a qui vulgui passar una molt bona i llarga estona llegint-lo.

Ja hi tornem a ser!

2009-09-24T19:22:00.006+02:00

"Com aquell qui res", expressió curiosa si l'analitzem una mica a fons, ens hem plantat a l'inici d'un nou curs.
L'estiu tan proper ens ha deixat fa un parell de dies i tal com havíem acordat reemprenem de nou la nostra tasca lectora.
Els propòsits per aquest 2009-2010, són els millors i intentarem, si més no, gaudir llegint, que és el que ens ocupa en aquest espai.
Us animem a afegir-vos a les nostres tertúlies i dèries lectores i a deixar-vos abraçar pel magnífic plaer de la lectura!!

L'estiu... temps de magnífica lectura!

2009-06-28T23:37:00.006+02:00

Ep, companys i companyes de lectures i tertúlies variades!

Ja veieu! Hem acabat el curs i en un tres i no res ja ens hem proposat continuar llegint durant l'estiu per no perdre pistonada. Apa som-hi! Us transcric la llista de títols que varem proposar entre tots per aquest estiu. Començeu pel que us vingui mes de gust:

· La dona silenciosa. ZGUSTOVA, MONIKA
· Odio, Amistad, Noviazgo, Amor, Matrimono. MUNRO, ALICE
· Los renglones torcidos de Dios. LUCA DE TENA, TORCUATO
· Un viejo que leía novelas de amor. SEPÚLVEDA, LUIS
· Las primas. VENTURINI, AURORA
· La societat literaria i de pastís de pela de patata de Guernsey. SHAFFER, MARY ANN
· La hermandad de la uva. FANTE, JONH
· Vida Tinta. HERNANDEZ MARTÍ, MARÍA
· Los formidables Kalandrian. BERENGUER BARRERA, JORGE
· Cabeza de Perro. RAMSLAND, MORTEN
· Maus. SPIEGELMAN, ART
· Mil sols esplèndids. HOSSEINI, KHALED
· Equinox. WHITE, MICHAEL
· El clan de l'os de les cavernes. AUEL, JEAN M.
· El xinès. MANKELL, HENNING
· No i jo. VIGAN, DELPHINE DE
· Praga en tiempos de Kafka. RUNFOLA, PATRIZIA
· La meitat de l'ànima. RIERA, CARME
. Bogeries de Brooklyn. AUSTER, PAUL
· La ciutat cansada. CALDERS, PERE
· Un petit inconvenient. HADDON, MARK
. Soldats de Salamina. CERCAS, JAVIER
. L'església del Mar. FALCONES, ILDEFONSO
. El celler. GORDON, NOAH
. L'ombra del vent. RUIZ ZAFON, CARLOS
· Adreça desconeguda. TAYLOR, KRESSMAN
· Iskander: Un viatge a la màgia dels llibres. ROMERO, SILVIA y GILI, ALICIA
· ...

Ja ho veieu...si volem, quanta feina tenim!!!

Apa, bones vacances a tots i que no us amoïnin les mosques, que a l'hora de llegir són del més emprenyador que hi ha!

Recordeu que la primera trobada del nou curs serà el dijous 24 de setembre a 2/4 de nou al lloc de sempre, i el llibre a comentar serà: "La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina" LARSSON, STIEG.

Una tarda especial amb l’Òscar Palazon.

2009-06-04T16:35:00.009+02:00

Una tarda especial amb l’Òscar Palazon.

Per als qui no hi vareu ser, m’agradaria explicar-vos com va anar tot plegat i em disposo a fer-vos créixer les dentetes, perquè, com podreu llegir, vam passar una magnífica tarda amb l’Oscar Palazon i vam compartir una bona estona d’interessant conversa al voltant de El Fotògraf.

Ja abans de que arribés l’Oscar ens vam trobar amb els nostres companys lectors del Club Tarraconats 2.0 i després de les corresponents presentacions, vam començar a parlar ràpidament del llibre, era inevitable, en teníem tantes ganes!. Impressions, sensacions, idees, pensaments,etc... tot va sortir en un moment. És genial veure quines sinèrgies genera una lectura compartida. S’ha de repetir. Definitivament!

Ja arribat l’Òscar, la Montse ens el va presentar oficialment i tot seguit ell va iniciar les seves explicacions sobre la gènesi i desenvolupament de la novel·la. A partir d’aquí tot va anar rodat, preguntes, inquietuds, comentaris, respostes, sorpreses, personatges, imatges, etc... L’Òscar ens va anar desgranant poc a poc els entrellats de l’obra i a nosaltres ens van captivar els seus arguments.

Al final, com sempre, hem comprovat les diferents visions que hem obtingut amb la lectura, la petja que en cadascú de nosaltres ha deixat la lectura de El Fotògraf, i ens felicitem per haver encertat en l’elecció de l’obra i de l’autor.

I finalment nomes em cal donar les gràcies.

Gràcies sobretot a l’Oscar, per acceptar compartir amb nosaltres unes hores del seu temps lliure i per permetre l’assalt de preguntes i comentaris a què el vam sotmetre.

Gràcies també als companys de Tarraconats, per acompanyar-nos i gràcies a tots els lectors del club perquè entre tots feu possible aquestes estones tant entranyables i enriquidores.

Final de Curs. Canvi d'horari

2009-05-13T18:45:00.005+02:00

Un avís per tots els lectors del darrer llibre d'aquest curs 08-09: El Fotògraf.
La xerrada amb l'autor Òscar Palazon, prevista per al proper divendres 29 de maig a les 20:30, s'ha avançat a les 19:00 h.
El lloc continua sent el mateix: la biblioteca de l'IES Narcis Oller.
Us hi esperem a tots!!

El Fotògraf

2009-04-16T17:18:00.011+02:00

JA ARRIBA EL NOU FINAL DE CURS

Que ràpid passa el temps. Desprès de 6 propostes literàries ben diferents arribem de nou al llibre que significa el nostre “final de curs”.

Com sabeu, cada any en aquesta traca final llegim un llibre d’un autor proper amb la finalitat de convidar-lo a xerrar amb nosaltres de la seva obra.

Aquest curs l’acabarem amb la novel·la “El fotògraf” de l’autor lleidatà Òscar Palazón.

Sabem que l’autor és professor de secundària a banda d’escriptor i traductor i que ja ha assaborit el gust de guanyar diversos premis literaris per la seva obra, destacant-ne els relats i també la poesia.

Ara ens caldrà llegir el llibre amb deteniment i preparar-nos per la xerrada final, que com en d’altres ocasions ens permetrà endinsar-nos en la realitat de la novel·la i del novel·lista.

A tots els que us animeu a llegir-lo us convidem a parlar-ne el proper divendres 29 de maig a la biblioteca de l’IES Narcís Oller. L’hora: 2/4 de 9 del vespre.

I com que volem compartir aquestes bones estones amb tothom, convidem especialment als nostres companys lectors del grup Tarraconats 2.0 amb qui ens uneix el gust per la lectura, us hi esperem.

Com mes serem, mes xerrarem.....

I Per començar podeu visitar el bloc de l’Òscar Palazón: http://elvertigendeltrapezista.blogspot.com/ o consultar altres links interessants referents a la novel·la triada per tancar el curs:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3134354

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/127063

http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Boix

Bona Lectura!!

Ian McEwan: Expiació

2009-03-02T17:12:00.011+01:00

Aquesta ha estat la nostra propera elecció.

No ens havíem decidit encara per aquest autor tot i que es tracta d'un dels mes reconeguts i legitimats narradors de la literatura anglosaxona, molt premiat per la seva obra. Li ha tocat el seu torn.

No farem judicis previs i llegirem aquesta novel.la de la qual la crítica n'ha donat molt bones referències i que per a molts és la millor de l'Ian McEwan. Esperem haver-la encertat.

Ens hem proposat a més, arrodonir la nostra trobada lectora amb una cirereta cinematogràfica. El proper divendres 27 de març ens trobarem per comentar la novel·la i tots plegats veurem la pel.licula que, basada en la historia del llibre, ha dirigit Joe Wright.
Bona lectura.

Mendoza, el segon llibre del 2009

2009-02-03T12:10:00.006+01:00

Benvolguts companys de lectura,
Com a segon llibre del 2009, hem escollit per llegir una novel.la d'Eduardo Mendoza, un títol de força anomenada: "Sin noticias de Gurb".
Alguns reivindicàveu, després d'experiències traumàtiques, alguna cosa més lleugera i és per això que hem fet aquesta tria.
Els qui dividiu nombre de pàgines per dia, aquesta vegada esteu de sort!!.
Bé, puc avançar que Mendoza tant té elogis com crítiques i que com sempre hi ha opinions molt diverses al respecte de les seves novel.les.
Ja ho comentarem, per cert el proper 26 de febrer (dijous) amb un petit canvi d'horari. Ens trobarem a les 21:00, una mica mes tard de l'habitual.
Apa, com sempre bona lectura.

Lluís Figuerola i Ortiga

2009-01-24T18:31:00.004+01:00

Plugim de cendres

NOVETAT!

Lluís Figuerola i Ortiga (Valls, 1930) és de professió periodista radiofònic.

Es va donar a conèixer com a escriptor amb Creu de Cames (1998) i Un Gall a Balmes (2001). Ha guanyat premis literaris de narrativa curta a Falset, Tremp i Santa Bàrbara i ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives.

L'any 2007 se li va concedir el Premi Ciutat de Tarragona per la seva trajectòria professional.

A vegades la tristesa
amb el pas del temps,
és substituïda
per la melanconia,
un dels sentiments més bells.
Després,
quan s'ensuma
el perfum de la llibertat
torna el futur,
i el futur
és sempre un misteri.

ANY NOU, NOVA LECTURA

2009-01-12T23:47:00.006+01:00

Benvolguts amics i lectors,

Hem començat l'any nou amb un nou llibre entre les mans, que esperem poder acabar abans del proper 29 de gener, data prevista per a la nostra habitual trobada. Els homes que no estimaven les dones, primer llibre d'una triologia que pel que sembla, promet.

De moment, només un "pessic" del que ens augura aquesta tan ben elogiada novel.la que ens hem proposat llegir:

"El misteri de les flors mai no s'havia comunicat a la premsa; només unes poques persones en tenien coneixement. Trenta anys enrere, l'arribada de la flor era objecte d'una anàlisi exhaustiva..."

No em digueu que no fa "picar" la curiositat. D'això s'en diu novel.la negra o d'intriga. Altres pretenen ser-ho.

Haurem de parlar de rècords de temps de lectura???

Bona lectura a tots i fins aviat.

La bomba literària de Larsson ja és pel.lícula

RESUM DEL CLUB DE LECTURA

2008-12-29T16:51:00.004+01:00

Per parar les imatges i llegir el títol, cal posar el ratolí sobre cada portada.

BON NADAL DE LECTURA

2008-12-25T13:22:00.005+01:00

Nadal ja és aquí, com cada any.
Arribada aquesta data em plau felicitar-vos als amics del bloc, lectors i lectores de pro, amb desitjos d'amor i felicitat per als temps venidors, però sobretot amb milers de meravelloses lectures que us facin gaudir del goig de llegir.
I que ho puguem disfrutar en companyia, per divertir-nos comentant allò que plegats hem anat llegint.
Bones festes a tots.

PERSONA LLIBRE

2008-12-03T18:44:00.002+01:00

No us faré un post explicant què és perquè la Núria, del bloc Imatges i paraules, ens ho està explicant a glopets. Són posts curts i ben dosificats, a la manera com ens té acostumats, i fa que t'entri el cuquet de ser persona-llibre.
Us recomano que l'aneu seguint!

MERCÈ RODOREDA I REVISTA BVALLS DE LLETRES

2008-12-02T18:46:00.006+01:00

Dia 16	CENTENARI MERCÈ RODOREDA Conferència Mercè Rodoreda, viure i escriure, a càrrec de Josep M. Domènech. Organitza: Institut d’Estudis Vallencs.	Lloc: Sala d’Actes de l’IEV. Hora: 2/4 de 8 del vespre.
Dia 16	EXPOSICIÓ Mercè Rodoreda, viure i escriure Organitza: Institut d’Estudis Vallencs. (Del 16 al 23 de desembre) Club de Lectura Narcís Oller "La mort i la primavera"	Lloc: Sala d’Actes de l’IEV. Lloc: IES Narcís Oller 2/4 9
Dia 17	PRESENTACIÓ bValls de Lletres 11 La presentació anirà a càrrec de l'escriptor Mattew Tree. Organitza: Comissió de Llengua i Literatura de l’IEV.	Lloc: Sala d’Actes de l’IEV. Hora: 2/4 de 8 del vespre.
Dia 18	CENTENARI MERCÈ RODOREDA Recital poètic a càrrec de Laia Noguera acompanya pel viola de roda Adrià Grandia. Organitza: Institut d’Estudis Vallencs.	Lloc: Sala d’Actes de l’IEV. Hora: 2/4 de 8 del vespre.

Vilaniu

2008-11-18T19:41:00.006+01:00

JORNADES SOBRE NARCÍS OLLER

I Jornades Narcís Oller dedicades a Vilaniu tindran lloc a l'Institut d'Estudis Vallencs (seu de la Societat)

els dies 21, 22 i 23 de novembre.

Recordem que si esteu interessats a participar podeu fer la corresponent inscripció prèvia a la secretaria de la Societat (977 600 660 - Mònica). També podeu assistir a algun dels actes que us interessi. Els qui vulgueu obtenir el certificat de participació caldrà que feu un pagament de 6 euros a la secretaria per aquest concepte.

Visiteu De tard en tard per saber com ha anat!

HEM LLEGIT BENEDETTI AMB ALEGRIA

2008-11-17T21:09:00.010+01:00

MARIO BENEDETTI
DEFENSA DE LA ALEGRÍA

a trini

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y las definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica y los paros cardiacos
de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como una certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría

VIDEO
En vols més? i més?

LA MORT I LA PRIMAVERA

2008-11-15T15:46:00.008+01:00

El dia 16 de desembre ens trobem per parlar de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda.
Per si us voleu inspirar abans o després de llegir el llibre us recomano:
Margarida Aritzeta
L'Espolsada
Fina Llorca
Òscar Rocabert

Al palau Robert de Barcelona es va fer enguany una exposició sobre la seva obra.

D'altres morts de primavera: Praga

EL CLAN DE L'ÓS CAVERNARI

2008-11-15T13:46:00.011+01:00

El Museu Arqueològic de Tarragona acull l'exposició 'Les dones a la prehistòria' que mostra el paper social, econòmic i cultural que va tenir el gènere femení al llarg de la prehistòria.

Dins dels actes, el club de lectura fa una lectura molt interessant:

Jean M. Auel ha escrit una saga força interessant. Va documentar-se a les coves càntabres d' Altamira, al jaciment de l'Abric Romaní (Barcelona), a Ekain (Deva, Guipúscoa) i a Atapuerca (Burgos), entre d'altres jaciments mundials.
Aquestes lectures poden ajudar a entendre el món de la prehistòria i l'evolució pre-humana.

LLETRES DE TARDOR

2008-11-07T18:14:00.001+01:00

bibliotheka

2008-10-29T19:14:00.005+01:00

A bibliotheka.org pots trobar més de 35.000 llibres en format digital llestos per descarregar en format pdf o doc. Pots fer la cerca per temàtiques, títols o per autors.

ENS TOCA ESCRIURE A MÉS DE LLEGIR

2008-10-28T18:13:00.002+01:00

Hem rebut una petició al nostre club:

Des del Bloc del Club de lectura "la ciència a la literatura" volem demanar-vos que un petit escrit que penjaríem amb molt de gust, sempre que vosaltres hi estigueu d'acord. Malgrat el club de lectura sigui "temàtic", no volem que el bloc sigui tan específic i ens agradaria parlar d'altres "experiències" blocaires.
Moltíssimes gràcies, salutacions.

Daniel Gonzàlez Martin
gonzalezmd@diba.cat

QUIN LLIBRE VOLS SER?

2008-10-27T18:42:00.008+01:00

VISITA LA PRESENTACIÓ

Programació Persones-llibre - Tardor literària 2008
Dilluns 3 novembre– 19 h Auditori del Camp de Mart. Presentació del projecte de les persones-llibre, amb Antonio Rodríguez, creador del mateix a nivell europeu

Dimarts 4 novembre –10 h Auditori del Camp de Mart. Taller de persones-llibre, amb Antonio Rodríguez

Dimarts 4 novembre – 19 h Auditori del Camp de Mart. Taller de persones-llibre
.
Dimecres 5 novembre – 19 h Torredembarra: Biblioteca Pública Maria Antònia. Presentació de persones-llibre, amb Antònio Rodríguez

Dilluns 10 novembre – 19 h Auditori del Camp de Mart. Taller de persones-llibre

Dimecres 12 novembre –21.30 h La Vaqueria. Projecció de la pel·lícula Fahrenheit 451, de François Truffaut dins el Cicle de Cinema Clàssic de l’Associació Ariadna

Dilluns 17 novembre – 19 h Auditori del Camp de Mart. Taller de persones-llibre

Dilluns 24 novembre – 19 h Auditori del Camp de Mart. Taller i clausura i plantar la llavor de l’associació de les persones-llibre de Tarragona

LA LLADRE DE LLIBRES

2008-10-12T20:17:00.005+02:00

Segona trobada del curs amb LA LLADRE DE LLIBRES, el dia 11 de novembre.

" Es mereixien aquella gent alguna cosa millor?

Quants n’hi havia que haguessin perseguit activament altra gent, drogats amb el perfum de la mirada de Hitler, repetint les seves màximes, els seus discursos, la seva obra? N’era responsable la Rosa Hubermann? La dona que amagava un jueu? O en Hans? Tots mereixien morir? Els nens també?

La resposta a totes i cadascuna d’aquestes preguntes m’interessava moltíssim, però no puc permetre que em sedueixin. Jo només sé que tots em van sentir, aquella nit; tots, tres dels nens més petits. Jo era el suggeriment. El consell. S’imaginaven els meus peus entrant a la cuina i enfilant el passadís.

Com sempre em passa amb els humans, quan llegeixo el que en va escriure la lladre de llibres em fan pena, però no tanta com els que em vaig endur en braços d’uns quants camps en aquella època. Els alemanys dels soterranis eren de plànyer, per descomptat, però com a mínim tenien una oportunitat. Un soterrani no era una cambra de bany. No els hi enviaven perquè es dutxessin. Per a aquella gent, la vida encara era una possibilitat. " [p. 390-391]

El llibre: Markus Zusak. La lladre de llibres. Tr. Anna Ullibarri. Barcelona: La Campana, 2007. 562 p. ISBN 978-84-96735-04-0.

COMENÇA EL CURS

2008-09-06T13:47:00.006+02:00

La primera trobada del club de lectura d'aquest curs serà el dia 7 d'octubre.
Vols saber alguna opinió?

COMENÇA EL CURS AMB "EL FILL DE L'ACORDIONISTA"
Tertúlia literària a TV3

3a Trobada d'Autors Ebrencs al Matarranya

2008-08-08T13:21:00.001+02:00

L'Octavi Serret (Llibreria Serret) organitza la 3a Trobada d'Autors Ebrencs al Matarranya que tindrà lloc el dia 10 d'agost a Fondespala.

Les activitats començaran al matí a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on ens trobaran uns quants dels 30 autors/es participants en un nou recull ebrenc d'Aeditors, El riu que parla.

A la tarda es desplaçaran a Fondespala on els esperen un seguit d'activitats que estan detallades al Serret Blog.
AUTORS:
Jesús M. Tibau, Laura Mur, Josep Igual, Maria-Josep Margalef, Teresa Bertran,
Emigdi Subirats, J. J. Buera, Jordi Andreu, Jordi Pi-joan, Judit Ortiz, Josep
Gironès, J.J. Rovira Climent, Andreu Subirats, Francesca Aliern, Albert Guiu,
Valer Gisbert, Vicent Sanz, Sílvia Favà, Regina Bladé, Rafel Duran, Estela Ferré,
David Ruz, Ignasi Revès, Glòria Fandos, Susana Antolí, Joan Pinyol, Lluís
Rajadell, Ramon Àngel Garcia, Silvestre Hernàndez, Neus Pallarès.

JOC LITERARI DEL JESÚS TIBAU

2008-07-09T18:44:00.004+02:00

EL Jesús, juganer com sempre, ens proposa de nou un joc literari i jo aquesta setmana hi col·laboro encantada al meu blog. A més també hi vull jugar, que ja m'hi estic avesant a les seves trapelleries literàries i em diverteixo molt. I el premi és tan llaminer!
Llegiu atentament què ens diu a Tens un racó del món:

El blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) proposa jocs literaris cada dimecres, amb premis inclosos. Aquesta setmana, a Transparència hi col·laboro facilitant una pista en forma d'imatge per al 64è joc literari, tot i que no ens ha volgut dir quina és la solució. Només sabem que cal trobar el títol d'un llibre i el seu autor/a (la imatge pot fer referència a qualsevol dels dos).

Jo tinc ja una pista veient les fotografies...

2008-06-30T00:09:00.004+02:00

Una informació interessant extreta del bloc Tens un racó dalt del món de l'escriptor Jesús M. Tibau

Foto amb El vertigen del trapezista

Les noves tecnologies ens permeten un major coneixement entre els autors i els lectors dels llibres. Per això, us proposo a tothom que té El vertigen del trapezista a mans que us feu una foto amb el llibre i que me l'envieu a jesusimaite@gmail.com . M'agradaria fer un collage amb totes les fotos i, si tinc temps, voldria tornar-vos-les amb algun petit muntatge.

Altres ja m'han enviat fotos del llibre en alguna llibreria, cosa que també em fa molta il·lusió, ja que demostra que encara es troba viu.

L'ANIMATEUR

2008-06-24T09:35:00.001+02:00

L'Animateur

SANT JOAN

2008-06-18T17:49:00.003+02:00

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis)
Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames... (4 vegades)

Nit Sant Joan Dagoll Dagom Sisa Romea Barcelona 1981

Racons 08. Temps d’aventura

2008-06-10T14:06:00.005+02:00

Aquells que es fotografiïn amb el llibre "Racons 08. Temps d’aventura" podran guanyar un viatge a Suïssa

El programa Temps d'aventura de TV3 i Suïssa Turisme ofereixen la possibilitat de guanyar un viatge a Zermatt, a Suïssa, a aquells que enviïn una fotografia "d'aventura" on hi aparegui el llibre Racons 08. Temps d’aventura (Cossetània Edicions), al web www.tempsdaventura.cat, on també hi poden explicar perquè volen realitzar aquest viatge.
Les millors fotografies tindran la possibilitat de fer un viatge per a 2 persones i els seus acompanyants del 23 al 27 de setembre d'aquest any. Els participants també optaràn a ser protagonistes d'un dels reportatges del programa. El termini de participació es tancarà el 15 de setembre del 2008.
Més informació:
http://premsacossetania.blogspot.com/2008/05/aquells-que-es-fotografin-amb-el-llibre.html

Fi de curs

2008-06-09T18:07:00.003+02:00

Ocells de paper

2008-06-05T17:12:00.010+02:00

He enlairat
ocells de paper
segur que et
cantaran els
meus mots.

Escolta la veu
del meu silenci.
Quan la lluna
t’encengui els mots,
sembra les
seves cendres.

onatge

He trobat aquest poema a RC i l'he copiat perquè el llegiu. L'he trobat preciós.
L'Associació d'Artistes de Premià de Dalt ha escollit aquest poema a la Segona Edició de Poemes il·lustrats per a ser il·lustrat.
Poca cosa us puc dir d'onatge, l'únic que he trobat és:

Biografia
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.

No ajornis el viure. viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.

GARCÍA LORCA

2008-06-05T11:41:00.010+02:00

De nou un poeta al calendari, un poeta molt estimat en tot el territori i no solament per la seva poesia. sinó pel que representa:
Federico García Lorca
Federico Garcia Lorca (Fuente Vaqueros, Andalusia 1898 - Granada 1936) Poeta i dramaturg. Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919. A la Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927— cal adscriure la seva obra. A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda (1926), conegué Catalunya, des del 1925. Sebastià Gasch i el grup de "L'Amicde les Arts" li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les galeries Dalmau (1927). Aviat es relacionà amb els grups de «Mirador» i de "Quaderns de Poesia" i donà conferències i lectures. Margarida Xirgu, principal protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona, li féu conèixer el món teatral. García Lorca ha influït sobre els poetes de la promoció de Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, etc.

ALBA

" Mi corazón oprimido
siente junto a la alborada
el dolor de sus amores
y el sueño de las distancias.
La luz de la aurora lleva
semillero de nostalgias
y la tristeza sin ojos
de la médula del alma.
La gran tumba de la noche
su negro velo levanta
para ocultar con el día
la inmensa cumbre estrellada.

¡Qué haré yo sobre estos campos
cogiendo nidos y ramas,
rodeado de la aurora
y llena de noche el alma!
¡Qué haré si tienes tus ojos
muertos a las luces claras
y no ha de sentir mi carne
el calor de tus miradas!..."

SALVADOR ESPRIU

2008-06-04T19:11:00.000+02:00

| View | Upload your own

CHARLES BAUDELAIRE

2008-06-04T15:42:00.004+02:00

LES FLORS DEL MAL
La lectura de Les Flors del mal, clau de volta de la literatura universal i fonament de la poesia moderna, és una experiència absorbent i trasbalsadora. Cap altre llibre de versos no ha exercit fascinació més gran ni una influència més decisiva en l'orientació històrica de la poesia. La nova sensibilitat i les ambivalències de l'home en la societat urbana dels temps moderns tenen en Les Flors del Mal el seu reflex més poderós.Ara, per primera vegada, podem llegir l'obra de Charles Baudelaire íntegrament en català gràcies a la tasca acuradíssima de Jordi Llovet, que n'ha traduït i anotat tots i cadascun dels elements: els 126 poemes de la segona edició (1861), 22 poemes de l'opuscle en què Baudelaire va recollir, amb unes quantes més, les sis peces censurades pel jutge a la primera edició (1857), els 14 poemes afegits a la tercera edició, apareguda pòstumament el 1868, i encara els projectes de prefacis que havia esbossat l'autor.

Charles Baudelaire (París, 1821-1867) va conrear la poesia, l'assaig i la traducció. El 1845 va començar a publicar crítica d'art-una de les parcel·les en què la importància de Baudelaire és més decisiva-, poemes, articles i ressenyes de diverses revistes, i el 1847 va publicar la seva única obra narrativa, La Fanfarlo.Entre el 1852 i el 1865 va traduïr al francès les obres d'Edgar Allan Poe, escriptor amb qui es va sentir singularment identificat. El 1855 la Revue des Deux Mondes va publicar una selecció de poemes de Baudelaire que li van valer acusacions d'obscenitat, i el 1857 la primera edició del seu únic llibre de poesia, Les Fleurs du Mal, va patir un procés judicial que va concloure amb l'obligació de retirar-ne sis poemes.

PUNTS DE LLIBRE

2008-06-03T15:48:00.000+02:00

El proper dissabte 7 de juny, de les 10 a les 14.00 h davant del Centre Cultural d'Olesa de Montserrat, hi ha una trobada d'intercanvi de punts de llibre, dins de les Fires de Santa Oliva

ALLEN GINSBERG

2008-06-03T12:44:00.007+02:00

El calendari ens diu que avui és l'aniversari d'un altre poeta americà que m'agrada especialment, Allen Ginsberg.
Irwin Allen Ginsberg, nascut el 1926 a Nova Jersey, morí el 1997 a Nova York. Va ser el poeta per excel·lència de la generació beat nord-americana, i serví d’enllaç entre la generació beat dels anys cinquanta i la generació hippie dels seixanta. La seva poesia va estar inspirada pel modernisme, el romanticisme, el beat, i la música jazz. També per la religió, la jueva, per origen; i la budista, per la pràctica. Els poetes William Blake, Walt Whitman i William Carlos Williams, van ser algunes de les seves influències.
La seva poesia va ser titllada d’obscena, escandalosa i crua; amb un llenguatge contundent, directe i explícit, però també plena d’humor i enginy, articulada en llargs versos. La principal obra de Ginsberg, Howl, (Aullido, en la seva edició castellana) va ser prohibida poc després de publicar-se, tot i que després d’una batalla legal, el jutge al·legà que el poema posseïa una importància social redemptora, i la prohibició va ser anul·lada. La sinceritat va ser un altre característica de la seva poesia, que entenia com l’escriptura de la ment, a Kaddish descriu de forma clara la bogeria de la seva mare; a Many Loves el seu primer contacte sexual amb Neal Cassady, amic i amant; a Kaddish and other poems (Kaddish y otros poemas, en l’edició castellana) la seva relació amb Peter Orlovsky, l’amant de tota la vida. L’experimentació fou una de les constants en la seva poesia: l’escriptura de poemes sota els efectes de les drogues (peiot, LSD, ...), improvisació de poemes orals que gravava en cassette i després transcrivia, ... Prolífic i hiperactiu va contribuir a mantenir viva l’escena poètica novaiorquesa. Amb Anne Waldman fundà en els setanta The Jack Kerouac School of Disembodied Poetics, una escola alternativa de poesia fora dels àmbits tradicionals de l’ensenyament, un lloc on els poetes podien transmetre la seva experiència i s’obrien oportunitats a poetes marginats del circuits oficials.
Les idees polítiques de Ginsberg, essencialment llibertàries i anti-sistema, la seva defensa de la llibertat i l’autenticitat, la seva participació activa en els grups que s’oposaven a la guerra de Vietnam, el Moviment pels Drets Civils, la seva solidaritat amb la defensa de la llibertat d’expressió, de les minories ètniques, sexuals, religioses, ... van fer que fos detingut nombroses vegades i considerat una amenaça per a la seguretat nacional per l’FBI. La seva espiritualitat començà amb un viatge a la Índia i amb l’encontre casual, a Nova York, del budista tibetà mestre de meditació Chögyam Trungpa, Rinpoche. Va ser, juntament amb el francès Jean Jacques Lebel, fundador de Poliphonix, un dels festivals de poesia més importants del món.

"Alarit", d'Allen GinsbergAlarit

per Carl Solomon

"He vist els millors cervells de la meva generació destruïts per la bogeria, famolencs, histèrics, nus,

arrossegant-se de matinada pels carrers dels negres a la recerca d'una colèrica picada,

passotes de cap d'àngel consumint-se per la primigènia connexió celestial amb l'estrellada dinamo de la maquinària de la nit,

que, encarnació de la pobresa embolicada en parracs, drogats i amb buides mirades, vetllaren fumant en la sobrenatural foscor dels pisos d'aigua freda surant sobre les carenes de la ciutat en contemplació del jazz,

que despullaren el cervell davant del Cel i sota el El i varen fer trontollar il·luminats àngels Mahometans sobre les teulades de les cases de lloguer..."

LA LECTURA A TV3

2008-05-29T15:27:00.006+02:00

Durant aquests set dies, la programació de TV3, el K3, el 33 i el 3/24, així com el web de Televisió de Catalunya aborden en els seus continguts qüestions relacionades amb el tema de la setmana.

THE PIANO

2008-05-27T20:52:00.003+02:00

Una altra manera de fer una història bonica...

CLOENDA DEL CURS

2008-05-27T10:05:00.007+02:00

Avui acabem el curs amb Joan Cavallé, l'escriptor alcoverenc que ens visita al nostre club per parlar de la seva darrera obra, Contemplant el monstre.

Enllaços interessants:
L'enigma de l'esfinx
Peus descalços sota la lluna d'agost
Dinastia Ming
Premi 14 d'abril
Contemplant el monstre
Articles de revistes

Aquesta visita ha sortit a l'agenda del Què llegeixes?

MARGARIDA ARITZETA

2008-05-26T11:40:00.009+02:00

L'escriptora Margarida Aritzeta, vallenca i ex-professora d'alguns membres del nostre club de lectura, ha publicat, a més de la pàgina web, un bloc: La maleta sarda.
Tal com ella mateixa ens diu a la presentació del bloc: ""La maleta sarda" és el títol de la novel.la que estic escrivint. Però també és el contenidor de lectures i impressions que m'arriben mentre dura la construcció de d'aquesta ficció."
El curs passat vàrem acabar llegint el seu darrer llibre El llegat dels filisteus, i ens va venir a visitar com a cloenda del curs. Una cloenda especialment interessant i un llibre que va agradar molt.
Ens va agradar com va anar enfilant la història i les peripècies reals que la va anar conduint a visitar el Sahara o a endinsar-se en fets que desconeixia.
Amb el bloc de La maleta sarda, anem descobrint abans de la seva lectura, tots els intrígulis de la creació literària. Us ho recomano molt especialment

MEDITACIONS I LECTURA A DR. A ALASKA

2008-05-24T12:10:00.016+02:00

Ningú dubta del fred que fa a Alaska, però cal dir que a Cicely no tenen ni calefacció. No hi ha res pitjor si ets republicà, jueu, culte i urbanita que acabar, després dels teus flamants estudis de medicina, exiliat al teu propi país. A Joel Fleischmman, un metge jove, jueu, republicà, culte urbamita, per no llegir la lletra petita, va trobar-se exercint de metge a Cicely, una comunitad abandonada del món de 834 habitantes.
Després de tot no ha de ser gens fàcil que la noia dels teus somnis tingui la mala sort que se le morin els nois que estima, que l'emissora local de ràdio la porti un ex-presidiari amb xupa de cuir i ínfules de filòsof, que la teva infermera índia no cregui en la medicina, que el teu únic amic indi s'escrigui amb Spielberg i Woody Allen i que... Doctor a Alaska, és una sèrie de televisió d'entranyable surrealisme en la que els seus personatges barrejaven en una mateixa conversa a Schopenhauer i el valor de la intuició perduda amb la temporada de la pesca del salmó. El metge volia guarir el cos però tot plegat, tractava de la medicina de l' ànima.
Per passar una bona estona, us recomano el llibre d'un capítol molt interessant i surrealista.

Inici dels capítols: http://www.youtube.com/watch?v=uoM6IM1w7Hg
Chris, el locutor: http://www.youtube.com/watch?v=GEs90dDDV98&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=-vhAm790eeU
http://www.youtube.com/watch?v=cU_T5ninw6Q
Dr. Fleishman i Maggie: http://www.youtube.com/watch?v=sP13ShE5oA0&feature=related

Meditations by Chris Stevens

MATERIAL ADICIONAL.

• Pàgines dedicades a la sèrie.
http://es.wikipedia.org/wiki/Doctor_en_Alaska

http://www.cicelyonline.com/da/capitulos.htm

Henry David Thoreau, filòsof i poeta

2008-05-23T16:13:00.009+02:00

Nascut al 1817 a Concord, Massachussetts, Thoreau és un dels grans referents a tenir en compte en la història de la reinvindicació pels drets i llibertats dels esclaus afroamericans, d’exaltació del dret a la desobediència pacífica respecte a les decisions injustes dels governs, i un precoç defensor del medi ambient. La dignitat de les persones és un axioma.
Formà part, juntament amb Whitman, Emerson i Colerid, del grup dels idealistes americans coneguts també com trascendentalistes. Amb ells va defensar la idea de que tota reforma espiritual, individual o col·lectiva, ha de partir de l’interior de l’ésser humà. Però Thoreau és, sobretot, conegut per l’esperit de rebel·lia dels seus escrits. És una rebeldia profunda, un refús total a la submissió a l’absurd del Sistema.

My Life Has Been the Poem

My life has been the poem I would have writ,
But I could not both live and utter it.

by Henry David Thoreau

La meva vida ha estat el Poema

La meva vida ha estat el poema que m'hauria agradat escriure,
però no hauria pogut pas alhora viure i escriure'l.

Trad. Nona Arola.

JESÚS M. TIBAU

2008-05-23T10:12:00.014+02:00

Escriptor i funcionari a l'Ajuntament de Tortosa. Coordinador del Club de Lectura de Tortosa. Fill de Cornudella de Montsant i tortosí d'adopció.
Aquesta és la seva pròpia presentació al bloc "Tens un racó dalt del món".
Avui us presento el Jesús M. Tibau, escriptor que ens va presentar el Tomàs Camacho a través del nostre bloc i que ell mateix va treure i treu el cap per saludar-nos.
Us recomano que visiteu el seu bloc, podreu anar seguint les pistes literàries del petit trapezista, les presentacions i actes literaris que participa..., també ens proposa jocs (amb premis!) i ens fa entrar la literatura d'una manera dinàmica i lúdica.
El vertígen del trapezista és el seu últim llibre. Aquest recull inclou 34 contes on els personatges sovint busquen el fràgil equilibri entre el passat i el futur, entre els somnis i la realitat, i aquesta indecisió pot arribar a provocar vertigen. Amb tendresa i sentit de l’humor, Tibau ens presenta petits retalls d’històries que ens faran pensar, o que ens deixaran un somriure simpàtic als llavis.

http://www.youtube.com/watch?v=_CTcaHXVg4w

Pär Lagerkvist, premi Nobel de literatura

2008-05-23T10:00:00.002+02:00

El atardecer

Es el atardecer cuando uno se aleja,
a la caída del sol.

Es entonces cuando se abandona todo.

El pensamiento recoge su tolda de tela de araña
y el corazón olvida el porqué de su angustia.
El caminante del desierto abandona su campamento,
que pronto desaparecerá bajo la arena,
y continúa su viaje en la quietud de la noche,
guiado por enigmáticas estrellas.

Verssió de Axel Von Greiff

MÚSIC I POETA, Joan Manuel serrat

2008-05-22T12:25:00.021+02:00

Paraules d'amor

(Joan Manuel Serrat )

Ella em va estimar tant...
Jo me l'estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor…

I Serrat ens porta a recordar un poeta que aquest mes de maig faria 118 anys..., el poeta de l'avanguarda i de l'amor.
Si la despullava

(Joan Salvat-Papasseit - Joan Manuel Serrat)

Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig.

Ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:

al mig de la toia
clavellets vermells.

Arthur Conan Doyle

2008-05-22T11:44:00.015+02:00

El calendari literari ens diu...el triomf del mètode deductiu

(Edimburg 1859 – Crowborough, Sussex 1930)

Hi ha vegades en què un personatge adquireix tal entitat que acaba per apoderar-se del seu autor, que no pot alliberar-se d'ell. Això és el que li va passar al creador de Sherlock Holmes, el detectiu privat més famós de tots els temps. L'insigne habitant de Baker Street va eclipsar amb les seues sagaces observacions la resta de l'obra de Conan Doyle.

ALEXANDER POPER, Poeta

2008-05-21T18:02:00.007+02:00

Fixeu-vos quin eseveniment ens recorda el calendari, un poeta, i com que aquesta setmana anem de poesia...
Eloisa to Abelard
Poemes

WALT WHITMAN, poeta

2008-05-21T10:35:00.016+02:00

Whitman, Walt, el poeta de la llibertat
(Huntington 1819 - New Jersey 1892)

Defensor dels valors democràtics i liberals, va exercir com a impressor, periodista, mestre i, sobretot,
poeta. Amb els seus versos narratius dedicà un cant a si mateix i exalçà la seua passió per la llibertat.

Oh Capità, El Meu Capità!

Oh capità, el meu capità!
Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes, ja el
Poble acudeix gojós,
Els ulls seguixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.

Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per a tu la multitud s'amuntona en la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jaus mort i fred.

El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jau mort i fred.

W.Whitman

O Captain! my Captain! our fearful trip is done;
The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won;
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring:
But O heart! heart! heart!
O the bleeding drops of red,
Where on the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.

O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills;
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;
Here Captain! dear father!
This arm beneath your head;
It is some dream that on the deck,
You’ve fallen cold and dead.

My Captain does not answer, his lips are pale and still;
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done;
From fearful trip, the victor ship, comes in with object won;
Exult, O shores, and ring, O bells!
But I, with mournful tread,
Walk the deck my Captain lies,
Fallen cold and dead.

Walt Whitman, dedicated to Abraham Lincoln

Ara sí que poso la versió original

2008-05-21T10:21:00.011+02:00

Ausonius, I, Poems 1-17

Ausonius

Translator H. G. Evelyn-White

Ausonius (Decimus Magnus), ca. 310–ca. 395 CE, a doctor's son, was born at Burdigala (Bordeaux). After a good education in grammar and rhetoric and a short period during which he was an advocate, he took to teaching rhetoric in a school which he began in 334. Among his students was Paulinus, who was afterwards Bishop of Nola; and he seems to have become some sort of Christian himself. Thirty years later Ausonius was called by Emperor Valentinian to be tutor to Gratian, who subsequently as emperor conferred on him honours including a consulship in 379. In 383, after Gratian's murder, Ausonius retired to Bordeaux.

Ausonius's surviving works, some with deep feeling, some composed it seems for fun, some didactic, include much poetry: poems about himself and family, notably "The Daily Round"; epitaphs on heroes in the Trojan War, memorials on Roman emperors, and epigrams on various subjects; poems about famous cities and about friends and colleagues. "The Moselle," a description of that river, is among the most admired of his poems. There is also an address of thanks to Gratian for the consulship.

The Loeb Classical Library edition of Ausonius is in two volumes; the second includes Eucharisticus ("Thanksgiving") by Paulinus Pellaeus.

Amb la idea del tòpic del carpe diem horacià (Carm. I 11) el pseudo-Ausoni va reblar amb el collige virgo rosas vitae (De rosis nasc. 47)

POEMA

T’advertia, Gala: envellim. La joventut fuig.

Aprofita la teva primavera: una jove decent és una vella.

Vas menystenir-me: furtivament ha lliscat la vellesa

i no pots tornar a cridar els dies que han passat.

Ara et lamentes i et queixes perquè o aquest desig

no el vas tenir llavors o no tens ara aquell cos.

Dona’m, però, abraçades i els plaers tenalla;

dona’m: que si no gaudeixo el que vull, gaudiré allò que vaig voler.

Ausoni (Traducció de fifthbussines)

EM DIC MIREIA

2008-05-20T12:38:00.012+02:00

M'ha cridat l'atenció aquest llibre que no he llegit però sí que he visitat el bloc. És original la manera de treballar el tema i el bloc.
Ara en surt el llibre, si aneu a Barcelona, us hi podeu arribar i us interessa...
Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)

L’abril de 2006 Manel Riu i Mir Roy van obrir un blog a Internet la protagonista del qual és la Mireia, on es parla de sexe, fideuàs, política i educació. Aquest blog ha estat tot un èxit de participació i fruit d’això va néixer aquesta novel·la, amb la Mireia i les seves aventures eròtiques com a protagonista. Aquest és un llibre divertit i desinhibit que a banda de parlar de sexe també fa un repàs de la realitat política catalana actual i del dia a dia del nostre país.

Mir Roy i Manel Riu:
Mir Roy (Benavarri, la Franja, 1969) i Manel Riu (Benavarri, la Franja, 1965) són un matrimoni de professors d’Educació Secundària. Mir Roy és professora de Geografia i Història; Manel Riu és professor de Llengua i Literatura castellanes. Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) és la primera novel·la que escriuen.

PLOU I FA SOL ALHORA, DUM BALA BALA DUM BALA BALA

2008-05-20T11:52:00.009+02:00

Còmic cedit pel Tentacle

Corren
GOSSOS

HORACI

2008-05-20T11:21:00.005+02:00

CARMINA I, 11

Versió original

Versió en català.

Tu ne quaesieris (scire nefas) quem mihi, quem tibi
finem di dederint, Leuconoe, nec Babylonios
temptaris numeros. Vt melius quicquid erit pati!
Seu pluris hiemes seu tribuit Iuppiter ultimam,
quae nunc oppositis debilitat pumicibus mare
Tyrrhenum, sapias, uina liques et spatio breui
spem longam reseces. Dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero

No vulguis esbrinar, saber-ho és sacríleg,
la fi que a tu i a mi, Leucònoe,
ens han assignat els déus,
ni consultis els càlculs babilònics.
Val més que acceptis el teu futur, sigui quin sigui.
Tant si Júpiter et concedeix molts hiverns,
com si és l'últim aquest que amb els esculls
apaivaga la mar Tirrena,
tingues seny, filtra els teus vins,
i, perquè la vida és breu, no esperis llargament.
Mentre parlem haurà fugit el temps envejós:
viu avui, no et refiïs gens de demà

EL CLUB DELS POETES MORTS

2008-05-19T20:50:00.005+02:00

MARIA DOLORS VALLVERDÚ I TORRENTS, Poeta

2008-05-19T20:23:00.005+02:00

PASSARAN HORES LENTES...

Passaran hores lentes,
serenes multituds
i ombres amargues...

Passaran molts paisatges
dins la tènue llum
de la veu apagada.

I, en acabar la tarda,
retrobaré la mà
que encamina les passes.

M. Dolors Vallverdú

(Per camins introbables)

Obra finalista al premi Grandalla de la Nit Andorrana 1992.

PERE ROCA LLORET, Poeta

2008-05-17T18:31:00.009+02:00

FEM UNA MIRADA AL PASSAT: DISSABTE, 06/10/2001 - 07:00h
'Rotacions', l'obra pòstuma del poeta Pere Roca Lloret

El Pere Roca va néixer el 1963 a les Masies de Voltregà. La seva carrera professional el va dur al món de l'ensenyament, per bé que també va fer de traductor a Eumo Editorial i va col·laborar en obres de teatre i recitals de poesia. Va morir l'any 1993 en un accident de trànsit.

Fixeu-vos, el Pere, company i amic de Magisteri, va morir l'any 1993. Tenia molts amics però jo m'arrisco a dir que en va tenir un de molt especial, el Tomàs Camacho Molina, un altre poeta que es van conèixer i que van compartir, no solament tertúlies literàries improvitzades, sinó escala al mateix pis (Mediona 15) i moltes hores perdudes de son.

Amb el Pere i alguns companys i companyes més vam passar-nos molts migdies (i alguna nit si em quedava a Tarragona per alguna festa d'estudiants) xerrant de literatura i poesia. L'hora de dinar s'allargava fins alguna hora de classe despistada. Compartíem l'amor per la literatura. Discutíem sobretot de literatura catalana que ell trobava tan poc trencadora. Discutíem llavors d'història o política i tornàvem cadascú a la seva posició sense haver-nos dit mai una paraula més alta que un altre. Sempre donava una gran sensació de tranquil·litat malgrat que la seva vida econòmica no fos especialment fàcil. Bé ni la d'ell ni la nostra, que érem tots estudiants. Casa seva sempre estava plena de gent, de vegades ni tan sols parlàvem algun idioma que ens poguéssim entendre, ell ens acollia a tots i no teníem mai cap problema. Aleshores treia algun paper de sobre d'algun lloc (o de sota, perquè l'ordre -i m'atreviria a dir i neteja- no era cap cosa que el preocupés, i llegia algun poema. El silenci era total. Tornava a casa sabent que el Pere, fos mestre, fos filòleg o fos traductor de francès, per sobre de tot, era poeta. Podría explicar també el viatge a França que ens van fer fer per a estudiar les escoles Freinet i les anècdotes que ens van passar a Nissa, Montecarlo o Avignon, però això sempre quedarà al record de la Carme i del meu. El que ara ens semblaria un desastre als vint anys ens semblava una aventura total!

I va ser precisament el Tomàs, que feia un curs de Magisteri diferent i a més, veí de sota del pis del Pere, qui va dedicar-se, després de la seva mort, a fer el recull de la seva literatura dispersa i col·laborar amb la seva família perquè la publicació de Rotacions , editat per Cuadernos de La Perra Gorda de Tarragona, fos possible.

També ha quedat un relat, un relat amb misteri...

MIRATGE D'OBSIDIANA

Estimaré només en llibertat

La cambra nua

fuig per la finestra oberta a l'infinit,

de la nit màgica

penetra un clar de lluna i estiu,

melodia de fons

d'un mirall on oneja aigua blava

a la cambra nua.

Pere Roca Lloret

TOMÀS CAMACHO MOLINA, Poeta

2008-05-17T11:31:00.055+02:00

NO NOMÉS POETA.
Guanyador del II Premi Llibresebrencs.org de relats curts a Internet 2006

L'ànima immaterial de l'artista ·

Guanyador del VI premi CONSTANTÍ 2007 d'històries veritables


L'ombra del dubte ·

EN VOLS SABER MÉS? ARA SÍ, PARLEM DE POESIA.

El meu amic Tomàs, tot i que només ens veiem de tant en tant, jo li tinc molta estima. Va néixer a Potferrada (Lleó). Ha viscut a Manlleu (Barcelona), Zamora i Tarragona, on va estudiar Magisteri i Geografia i Història.
És quan estudiava Magisteri a Tarragona que el vaig conèixer gràcies al nostre amic Pere Roca i puc dir-vos que ja era un destacat poeta que, a més, recitava com els àngels. La vida, però, ens porta a retrobar-nos esporàdicament i poder gaudir de la poesia que en Tomàs, no ha deixat mai de respirar i jo de gaudir. D'aquella època guardo un conte, Nagasha:
I també un poema titulat barreja, publicat a la revista La papallona calenta del Col·lectiu vuitanta.Des del 1992 viu a Alcanar i des del 96 treballa a l'IES Sòl-de-Riu d'Alcanar. Si en voleu saber i llegir alguna coseta més visiteu el seu bloc.

LLIBRES

1996. Poema para inundar un pasadizo de fantasmas. Ayuntamiento de Torredonjimeno (Jaén).

1998. Itinerari literari Trinitari Fabregat. en col·laboració amb Joan Bta. Beltran Reverter i Àngela Buj Alfara. Ajuntament d'Alcanar.

1999. Tons i Temps, per l'editorial l'Emboscall, de Vic.

1999. Els reguers, en col·laboració amb Adriàn Grau i Forés, editat per Cinc Torres Club, Tortosa.

2000. Ikebanes d'aire, il·lustrat per Pepa Reverter i prologat per Gerard Vergés. Sta Bàrbara. Barcelona.

2001. Ikebanes d'aire, il·lustrat per Rita Sañé i Pons. emboscalleditorial.2001. La decisión de naufragar, en col·laboració dels membres de la Tertulia de poesia Mediona 15 de Tarragona. Cuadernos de La Perra Gorda. Tarragona.
2001. Àngels a Terra. Ed. Trujal. TarragonaVoleu llegir el pròleg?

Biobibliografia d'un poeta intens
Un poeta és fill de tres mares: el dolor, l'amor i la nostàlgia. I encara necessita, per a poder nàixer, una comare: la literatura.
Camacho ha sentit –ha viscut en– el dolor, l'amor i la nostàlgia. I s'ha batejat (el verb grec "baptizo" vol dir submergir) en el riu de les lletres. Qui fa aquest bateig gaudeix d'una frescor impensada, però també fa més intens el dolor, l'amor i la nostàlgia, perquè ha de rebre tota la càrrega dels grans sentidors que han escrit llibres.
Llegint aquest magnífic gavell de poemes, perseguim el poeta mentre seguim la geografia i la bibliografia. I trobem el poeta en el plor, en el dubte, en la carn, en l'amor, en la propinqüitat vergonyosa de la infinitud, en l'origen de poble i de carrer. El trobem anunciat, no enterament manifestat, perquè Tomàs Camacho és un poeta intens. "Intendere": tendir cap a dins, cap a la interioritat. És en aquest sentit que cal reconèixer en Camacho un gran poeta, més enllà d'aquells que es dediquen als versos com els que trenen corda. Per a Camacho, poeta no és un ofici: és una passió. La passió que intensifica la vivència fins a la frontera de la destrucció. Justament en aquell punt liminal, la passió del poeta s'atura, i no destrueix; crea, escriu, fabula.

Més enllà d'ací, Camacho cerca els àngels. Tornem al grec –no podem absentar-nos-en–; el mot "angelos" servia per anomenar els missatgers. Trobar la missatgeria ha estat un regal –viu, certament, no objectual– per a Camacho. Perquè a la fi, el poeta descobreix que no busca cap missatge, sinó l'àngelos amic, l'àngela amiga, perquè ells són el missatge. Es tracta de cercar la màtria angelical per mirar la boca anunciadora i oblidar l'anunci. Es tracta de passar més enllà de "Verbalia" per reposar cap i cor cansats en l'"Angelicalia", on es puga estimar la paraula en la boca que la diu, o, millor, la boca que diu la paraula.

A l'adolescència Tomàs Camacho va visitar, guiat pel seu germà José Antonio, el Museu del Prado. Aquella visita va ser una mena de moment iniciàtic, una fascinació (encanteri), que ja mai deixaria d'acompanyar el poeta. Camacho ens fa una mostració d'aquesta vivència en el poema "Àngels a la pintura". És un misteri la pintura. És un poder suprem: deixar que el temps seguisca, i quedar-te viu al costat dels instants espirituals que algú va plasmar. És una tènue participació en l'eternitat.

Joan-Josep Rovira Climent

2003. K & O. Poemes Kaoistes. Llegeix la crítica d'Emili Fonollosa. També llegeix què en diu Àngel Canet Català sobre les publicacions destacades d'Alcanar.
Més coses que ens regala: poeta membre de la Junta del MRP de les Terres de l'Ebre (revista Recapte), poemes per escoltar, poesia visual, racó literari, jornada pedagògic.

EL VIATGE A LA FELICITAT

2008-05-16T14:08:00.007+02:00

EDUARD PUNSET

No és un llibre de poesia però sona a veritable poesia (el viatge a la felicitat), no és una novel·la però sembla un títol èpic ple d'aventures (el viatge a la felicitat).
És un llibre de ciència? d'assaig? Evidentment sí, EL VIATGE A LA FELICITAT, Les noves claus científiques, com el seu nom indica ens parla de ciència. A més, tots havíem vist algun cop a Eduard Punset al seu programa Redes a la 2.
Situem-nos, en primer lloc cal saber d'on ens ve la felicitat, els factors interns: cor o cervell? (Segur que si hem llegit algun llibre de Daniel Goleman sobre intel·ligència emocional, ja ho podem sospitar abans de llegir).
Els animals són feliços (amebes, rèptils i mamífers no humans)? Pista n.1: La felicitat està amagada a la sala d'espera de la felicitat.
Pista n.2 El coneixement s'adquireix observant els altres. Pista n.3 La pitjor cosa que es pot fer a un animal i als animals és aterrir-los. Pista n.4: Tots els rèptils i mamífers compartim la resistència al canvi i a la novetat.
Finalment ens adonem que la felicitat és una tempesta dels gens (l'herència de l'espècie), el cervell i el cor (emocions). Voleu una fórmula?

E (M+C+P)

Felicitat = _______________

R+H

Us recomano endinsar-se en aquesta aventura humana dels nostres temps però que va començar quan encara no érem humans...

2008-05-10T13:11:00.003+02:00

Us faig una proposta. Si voleu passar una bona estona, i divertir-vos una mica, llegiu: El asomboros viaje de Pomponio Flato, d'Eduardo Mendoza.
Es fàcil, agradable i té tocs humorístics ben bons. L'acció transcorre al segle I de la nostra era pero veureu que moltes coses que hi passen, són un reflex molt bo de l'actualitat. El protagonista es veu involucrat en la investigació d'un crim, i segur que la majoria de personatges "us sonaran molt"...

Primera antologia de textos de la catosfera literària

2008-05-07T20:08:00.004+02:00

Cossetània publicarà a mitjans de maig La Catosfera literària. La presentació del llibre coincidirà amb una trobada de blocaires literaris a Vallromanes
El 15 de maig arribarà a les llibreries 'La Catosfera literària' (Cossetània), una primera antologia amb cent textos procedents de blocs literaris (en sentit ampli), amb pròleg de Biel Mesquida. La iniciativa va néixer arran de les Jornades de la Catosfera de Granollers del gener passat. Toni Ibáñez va fer una crida als blocaires a fi que enviessin un dels seus millors apunts. Se'n van rebre gairebé 140 dels quals se'n van seleccionar un centenar.

Entre el centenar d'apunts seleccionats hi trobem blocs ben coneguts i alguns de llarga trajectòria com ara L'home dibuixat de Xavier Caballé, El Llibreter, ReGiSTRes parTiCulaRS, Gumets de Jordi Torà, La panxa del bou de Júlia Costa, Salms de Josep Porcar (responsable de Blocs de Lletres), Entrellum de Toni Ibáñez, Flaneuse de Laia Gargallo, L'efecte Jauss de Quim Roig, Combray-Balbec de Josep M. Pinto (Duquena), i d'altres més recents com Tinta Xinesa de Biel Barnils i Tirant al cap de Joan Carles Girbés.

CLUB DE LECTURA 2008/09

2008-05-06T17:52:00.014+02:00

BENVOLGUTS COMPANYS DEL CLUB:

Repartits ja els cartells de la propera lectura, Contemplant el monstre de Joan Cavallé que es realitzarà el 27 de maig a la biblioteca de l'IES Narcís Oller organitzat pel club de Lectura de l' APA .

US RECOMANO VISITAR

2008-05-04T19:44:00.007+02:00

Remenant i xafardejant per Internet he fet un descobriment molt interessant. Us recomano visitar un bloc ple lectures, se'n diu QUE EL LLEGIR NO EM FACI PERDRE L'ESCRIURE. Un bloc que ens pot ajudar a triar lectures per llegir aquest estiu (i a la tardor, i a l'hivern i a la primavera).
Hi ha un altre que també us el recomano pel seu nivell, per les seves imatges belles i molt ben trobades i per les seves endevinalles i jocs literaris, se'n diu IMATGES I PARAULES.
Els heu visitat? Heu descobert qui és l'autora? Sí, efectivament, la nostra companya i gran lectora és també una blogger prolífica que ens regala amb els seus blocs l'apropament lúdic i bell de la literatura.

La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània

2008-05-02T17:35:00.003+02:00

La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània

A la Mediterrània, la paraula cultura s’escriu en plural. Els pobles d’aquesta mar entre terres han pogut compartir perquè, primer, han sabut crear; i han tornat a crear mentre compartien. D’aquesta manera han fet els paisatges, les cuines, les cases i les llengües, sobretot les llengües.

Les llengües constitueixen la clau de volta de les cultures. Ens vinculen al passat i ens projecten vers el futur. Un futur que volem compartit, més encara a la Mediterrània, una regió del món que alguns pretenen frontera de civilitzacions i que nosaltres reivindiquem com a espai d’intercanvi.

L’exposició La mar de llengües permet observar la Mediterrània des d’una òptica no gaire habitual: la de les seves llengües.

La Casa de les Llengües us convida a descobrir una mar de llengües, una visió de la Mediterrània que us sorprendrà.

Servei de visites guiades

Material didàctic

Dossier de premsa

Podeu posar-vos en contacte a l’adreça linguamon@linguamon.cat.

Generalitat de Catalunya

PUBLICACIONS PER SANT JORDI

2008-04-26T17:48:00.008+02:00

Microbis és el llibre recopilatori dels millors textos del IV premi Nacional de Microrelats El Basar de Montcada Ràdio. Aquestes històries, com els microbis, poden envair les nostres ments i provocar brots d'emoció, hilaritat, malenconia i altres malalties contagioses entre els humans addictes a la literatura publicat aquest mes d'abril de 2008.

Cal destacar entre els autors al vallenc Joan Guasch i Torné, amb el microrelat El veí, una història entranyable i sorprenent.

POEMA AMB MÚSICA

2008-04-19T20:14:00.003+02:00

POEMA

2008-04-19T20:09:00.005+02:00

LA PRIMAVERA...

LA PRIMAVERA

Què importa si visc de coses senzilles,
de breus intants?
Si una infinida dolcesa m’omple per la il.lusió
d’un raig de sol entre les ombres.
Vaguejo sobre miratges de felicitat,
brodats de somni i nostàlgia.
Què importa si parlo de cels encantats
darrere tràgics núvols?
Si em deixo bressar del tebi alè
de la primavera.
Sobre el tronc argentí
ha explotat la túrgida gemma.
Sobre el meu esprit
un enrenou de flors.
Què importa si avui és primavera i vull jugar?

Anna Cinzia Paolucci
* Un poema que he trobat al bloc de Lliri blanc (Poemes des de l'Alguer)

Cartell

2008-04-15T19:31:00.005+02:00

Mentre no l'imprimeixi la Carme es poden fer els canvis que considereu oportuns i si ja l'ha imprès, se'n pot fer un altre.
No problem.

FÒRUM CATALÀ DE LLIBRES

2008-04-10T19:07:00.002+02:00

El primer fòrum en català sobre llibres, Què llegeixes?, desembarca a Internet

La ILC llança un portal obert a tothom i una nova eina de treball per a totes les escoles i biblioteques

A partir del proper 23 d’abril estarà actiu a Internet el primer fòrum en català sobre llibres, Què llegeixes? (QL?), el projecte cibernètic que es presentarà aquest 2008 dins el Pla de Foment de la Lectura. El www.quellegeixes.cat vol potenciar la lectura, ser una eina útil per als lectors i al mateix temps divertir amb jocs i concursos per Internet.

El fòrum QL? és hereu del joc “Què llegeixes? Connecta’t als llibres!”, creat dins de les activitats de l’Any del Llibre i la Lectura 2005, i que va tenir una participació de més de 10.000 persones, amb una festa final al TNC. La part lúdica, que ara fa tres anys va ser decisiva per fidelitzar a milers de persones, proposarà jocs i concursos per desafiar els nostres coneixements sobre llibres, i regalarà gadgets per alimentar la nostra llibremania.

El nou QL? és sobretot un fòrum dedicat a la lectura, sense fer distinció entre gèneres o tipus de llibres. És un portal per a tothom perquè s’adreça a totes les franges d’edat: infantil, juvenil i adulta. Aquesta característica específica permetrà que el Què llegeixes? esdevingui un nou instrument a l’abast de tots els públics de les biblioteques, que comptaran amb una base de dades bibliogràfica elaborada amb criteris populars o bé espais privats per als Clubs de lectura i que, a partir del proper mes de setembre, entri, també, a les escoles, que podran treballar les lectures a través d’Internet.

El QL? neix amb vocació de ser una eina permanent per a tots els lectors i cibernautes, però també aspira a fer nous i bons lectors, a fer-los més actius, a donar instruments útils per a les biblioteques i oferir eines a les escoles per treballar millor les lectures. Aspira, en definitiva, que puguem compartir millor els llibres i fer-ho mentre ens divertim.

El Què llegeixes? és una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes amb la participació activa del Departament d’Educació i la Subdirecció General de Biblioteques i amb el suport de Vilaweb.

FIRMIN

2008-04-10T14:44:00.006+02:00

Hem llegit Firmin de Sam Savage.
Si vàrem escollir aquest llibre va ser perquè havíem sentit bones crítiques i teníem bones informacions al respecte. Però el dimarts passat en la reunió habitual per comentar-lo, quasi tots varem estar d'acord en què ens havia
decebut una mica, ja que possiblement hi havíem posat moltes espectatives.
Som un grup divers i tothom te la seva pròpia opinió però amb FIRMIN potser hem coincidit tots en que ens l'esperavem diferent. A alguns ens ha agradat mes que a d'altres i alguns prefereixen el final del llibre i altres el principi... questió de matisos.
Personalment no el trobo un llibre "dolent" pero m'ha decebut una mica. No he trobat en ell gran cosa del que propugnaven algunes crítiques i tampoc no ha estat tan divertit com es preveia en principi.
I segurament preferié recomanar altres llibres als bons amics. Restarà al prestatge dels llibres "prescindibles".
Algú va comentar que la història de FIRMIN podria ben bé traslladar-se al Valls de l'actualitat i potser té molta raó... Si ho voleu descobrir l'haureu de llegir.

Librarything

2008-04-04T17:34:00.007+02:00

Librarything, la biblioteca 2.0

Què és LibraryThing?
Introdueix el que estiguis llegint o tota la teva biblioteca—És un catàleg de biblioteca fàcil i de qualitat. A més a més LibraryThing et connecta amb gent que llegeix el mateix que tú.
Entra i dóna un volt.
Què té de bo?
Coneix el club de lectura més gran del món. Troba gent amb gustos extranyament similars.
Cataloga amb Amazon, la Library of Congress o 669 altres bibliotecas del món. Importa desde qualsevol lloc.
Aconsegueix recomanacions. Etiqueta els teus llibres i explora les etiquetes d’altres.
Posa els teus llibres al teu bloc.
Entra 200 llibres de franc, o els que vulguis per només 10$ l’any o 25$ de per vida.
Consulta-ho
Els membres de LT han catalogat més de vint-i-cinc millions de llibres.
Mostra els teus llibres: a un prestatge o com una lista.

Qui m'acompanya?

2008-03-31T17:46:00.005+02:00

Es tracta de viatjar a través de llibres pels 27 paisos de l'EU durant aquest any 2008, us animeu?

Si en voleu saber més del viatge, cliqueu aqui.

Unes recomanacions

2008-03-28T18:07:00.007+01:00

Últimament porto uns dies de lectura voraç, us recomano els que més m'han agradat.

Le métèque

2008-03-09T21:09:00.006+01:00

Les classes s'omplien de notes amb els acords de les cançons de Georges Moustaki, les nostres veus i tothom al voltant de les guitarres. Disset anys i la revolució GRISDIC!

L'HEM LLEGIT

2008-02-23T19:38:00.004+01:00

QUIN TÍTOL?

CUBA A CATALUNYA

2008-02-13T21:45:00.011+01:00

El llegat dels indians
“L’escriptor Josep Pla hauria estat tan prolífic si el seu pare no hagués dilapidat l’herència de l’oncle indià? Mossèn Cinto hauria escrit L’Atlàntida si el marquès de Comillas no l’hagués fet sacerdot de la Trasatlàntica? Què seria de l’obra de Gaudí sense el Park Güell, els cellers Güell, la colònia Güell, el Palau Güell, els pavellons Güell...? Potser el llegat indià no ha estat prou valorat dins la cultura catalana contemporània. Sense ell, certament, ens faltaria un pessic de sal i unes gotetes d’ambrosia, l’accent que el tròpic li concedeix a totes les coses”. Cuba a Catalunya, el llegat dels indians està concebut com la segona part d’una recerca sobre les relacions entre el Principat i la gran de les Antilles. La primera part es va publicar amb el títol Catalunya a Cuba, un amor que fa història (Edicions 62, 2004) i ha obtingut un gran ressò tant a Catalunya com a la perla del Carib.

Tate Cabré (Reus, 1965)
Periodista, fotògrafa i traductora. Professora de Comunicació i Periodisme Cultural a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va iniciar en la professió fa dues dècades com a ajudant de la fotògrafa Pilar Aymerich i col·laborant a la revista Carrer Gran de Gràcia, al Diari de Barcelona i a El Observador. És autora de materials periodístics de recerca sobre Gaudí i sobre el modernisme a diferents ciutats i països, tema que també ha treballat a diverses guies per a l’Ajuntament de Barcelona i en guions per a RTVE. Col·labora a La Vanguardia des del 1997, al Diari de Tarragona des del 1991 i en diverses publicacions culturals. Els seus parts més difícils han estat quatre llibres de fotografies, nou exposicions individuals, algunes de col·lectives, i dues nenes d’onze i vuit anys.

2008-02-06T22:01:00.001+01:00

OBAGA
Albert Villaró

Per als qui sóm d'interior, la vida a la frontera d'un país qualsevol deu ser una vida "diferent". Per al Tomàs, viure prop de la frontera i en mig de muntanyes, l'ha fet tal com és.
Aquesta és una novel·la de fronteres, la territorial del país, la que hi ha entre allò que és correcte o que és incorrecte, el legal i l'il·legal, l'amor perquè toca o l'amor clandestí...

Les aventures del Tomàs ens endinsen en un món de negocis tèrbols arran de la frontera i que s'estenen fins ben lluny i emboliquen molta gent. La seva plàcida existència es sotmesa a un enrenou monumental que li capgira la vida. I mentre ell ens explica tot el que li passa entre línies hi veiem com s'ha forjat el seu caràcter, allò que se'n diu "determinisme geogràfic".

He de confessar que després d'haver llegit "Blau de Prussia" del mateix autor, ja vaig quedar gratament sorpresa d'aquest xicot de La Seu que de forma planera i sobretot molt accessible ens transmet uns fets trepidants ocorreguts als Pirineus.

Obaga, també, n'és un bon exemple.